divendres, 20 de desembre de 2013

Concert de Nadal

CONCERT DE NADAL
Us deixam el parlament que s'ha llegit abans del concert que els departaments de música i de llengües estrangeres han preparat per al darrer dia d'aquest trimestre:


Bon dia i benvinguts al concert de Nadal, un concert que tanca l'any 2013 però que no dóna per acabat un camí que ha començat fort, amb empenta, amb il·lusió, amb voluntat, amb coratge i, sobretot, que l'hem començat tots junts.
 
I què ha estat això? Un projecte TIL i ara d'afegitó una llei de símbols que no volem, que no ens agrada i que no entenem.
No és honest en nom de la llibertat destruir la identitat i trepitjar la dignitat d'una manera de fer i d'entendre l'escola pública i en català.













No podem renunciar a cantar quan no ens volen escoltar. Tot això ens fa seguir lluitant pel que creim. Volem fer festa i desitjar-vos un bon Nadal.
Les cançons que ara sentireu volen ser un collage musical que han preparat diferents departaments.



Al·lots, feis bonda si voleu que els reis també en facin. MOLTS D'ANYS!

No a la llei de símbols

PROTESTA PER L'APROVACIÓ DE LA LLEI DE SÍMBOLS

Alumnes, professors i personal no docent desitja BON NADAL de la millor manera que sap: protestant  per la política educativa del Govern i per l'actual aprovació de la llei de símbols.


Dinar de Nadal

CELEBRANT LA JUBILACIÓ DE NA CATALINA BENNÀSSAR


El dinar de Nadal d'enguany ha anat dedicat a la celebració de la jubilació de la professora de matemàtiques, Catalina Bennàssar.

dimarts, 17 de desembre de 2013

Nadal 2013

LA DARRERA SETMANA DE CLASSE, NADALENCA PERTOT ARREU




Els darrers dies de classe  del 2013, l'institut, com gairebé cada any i  sense aparcar temes més importants sinó integrant-los  -fixau-vos en l'arbre de l'entrada- es dedica a l'ambient nadalenc. Ho fa mitjançant algunes activitats exclusives de la temporada: decoració d'espais comuns i de classes, venda de productes decoratius elaborats pels


jardiners del centre i venda de productes del comerç just. Tot acaba amb les  tradicionals activitats esportives, les nadales musicals, la xocolata calenta i les notes. 
 Des del Bloc volem dir MOLTS D'ANYS I BONES FESTES A TOTHOM!




 

dijous, 28 de novembre de 2013

El camí de les padrines, pelegrinatge de llibertat i amor

LES PADRINES HAN VISITAT L'INSTITUT

La padrina que ha emprès aquest pelegrinatge nom Francisca Tous i ens ha deixat el següent text sobre la seva passada per Felanitx.

EL DIARI DE NA XISCA: Dimecres 27 de novembre

Avui hem anat a 4 escoles: Joan Capó, Lledoner, Sant Alfons i l'institut de Felanitx. Ha estat apoteòsic. Ens han obert les portes de tots els patis perquè hi poguéssim entrar amb el carro. Els nins estaven entusiasmats amb el carro i l'egua.


M'han cantat gloses, m'han regalat rams de flors fets per ells, glosats,... Al darrer col·legi els nins han tocat la flauta. Ha estat molt i molt emocionant. Els nins també s'han emocionat i les llàgrimes els queien dels ulls. Una mestra m'ho ha fet veure. Me deien que tot això era molt guapo, preciós.
Ha estat molt emotiu. Avui, la veritat, ha estat impressionant.
A un dels col·legis m'han dit "esperau que vos acompanyaran uns nins amb bici". Han vengut els nins amb bici i sempre amb la policia a davant.

Hem dinat a l'IES Felanitx. L'horabaixando hem partit cap a Porreres. Ens han acompanyat un estol de professors i mestres en bici conduïts per la professora d'educació física que es veu que és tremenda.

A l'entrada de Porreres ens esperava una padrina amb una somera i una carro tot vestit de verd. L'havíem d'esperar perquè la somera, pobreta, va més a poc a poc. M'esperava la batlessa que ha pujat al carro. Hem anat a l'Ajuntament i ens han fet una recepció. La batlessa no ha parlat sino que ho ha fet un membre de l'AMIPA. Jo he llegit el parlament.
I ens han convidat a coca amb albercoc; el que tenen de típic elles, els albercocs.

La gent ha estat molt agradable i emotiva. Tot són lloances. I per a mi també és molt emotiu. És la gent que ve cap a jo. Els nins me fan abraçades, fotos, mares que me demanen per fer-se fotos amb els seus fills; els nins expressen moltíssim. M'ha agradat molt.

Avui m'ha acompanyat una padrina felanitxera, Na Maria. M'ha acompanyat durant tot el camí. Na Cata, que va pujar a Sa Colònia de Sant Pere, avui ha tornat a venir una estoneta.

Ha estat molt emotiu. Impressionant veure com als instituts m'escoltaven. Al col·legi Joan Capó, jo crec que els infants possiblement devien ser del 3r cicle de primària, els he xerrat, no els llegesc, els xerr i ells m'han fet preguntes divertidíssimes i curiosíssimes.

Avui som a Can Jaume Mesquida i ara ja m'esperen per sopar.








Simulacre d'evacuació del centre

I SI EL FOC HAGUÉS ESTAT REAL?

Dimarts dia 12 de novembre, a les 11.15h un foc fictici es va iniciar a l'aula d'informàtica linux per un curtcircuit.  Es va procedir a evacuar el centre segons el protocol. 
De la posterior avaluació es desprèn que es varen cometre una sèrie d'errors:

1- En primer lloc, es va iniciar l'evacuació del centre quan va sonar l'alarma del detector de fum, sense que ningú no en donàs l'ordre. Se sabia que hi hauria un simulacre i automàticament es va procedir a abandonar el centre. (Durant el curs el detector de fum sona algunes vegades quan es fan experiments als laboratoris i ningú no es mou. Els conserges i el directiu de guàrdia comproven que no hi ha risc.)
-La consergeria no va tenir opció a fer un intent d'apagar el foc. Tothom ja sortia.
-Els professors de guàrdia també varen iniciar el protocol abans d'hora.
-El director va donar l'ordre d'evacuació sense tenir constància que era necessari (ni directius ni conserges havien comprovat la magnitud del sinistre), ja que tothom sortia.
-Quan varen sonar els cinc tons d'evacuació, la majoria de persones del centre ja eren a les pistes.
-No s'havien desbloquejat les portes d'emergència, la qual cosa no es va fer fins que formalment es va donar l'ordre d'evacuació.
-No es va evacuar el bar d'alumnes. No varen sentir els cinc tons i ningú no va anar a comprovar si hi eren o no.

2- En segon lloc, el recompte de persones a les pistes va ser caòtic pel desordre en la disposició dels grups i per la relaxació en la comunicació entre professors i professors de guàrdia. Hi va haver confusió respecte a dos grups.

3- En tercer lloc, l'operador de l'112 només va avisar la policia local, però no els bombers de Felanitx, encara que això era el que s'havia acordat.

4- En quart lloc, la localització de dues persones dins l'ascensor va trigar molt de temps. No es va prestar atenció a l'alarma de l'ascensor.

5- En cinquè lloc, la policia local i protecció civil varen venir sense els equips necessaris per intervenir en situacions de fum i incendi.

6- Altres errors:
-Se'ns va oblidar la cridada a l'112 de final de simulacre.
-El plànol del centre guardat per a emergències no indica a quin grup correspon cada aula.
-Els fulls de recompte per als professors de guàrdia han de tenir un suport sòlid per poder escriure amb certa comoditat a l'exterior.
-Les llistes no eren completes.
-El grup confinat a l'aula d'informàtica va obrir la porta.
-En cas d'incendi real, la direcció del vent convertia les pistes esportives en un mal lloc de reunió perquè el foc hauria anat cap allà.

Situació no simulada. Una alumna va tenir una crisi d'asma. Protecció civil la va atendre i la infermera la va acompanyar al centre de salut.

Esperem que tot això servesqui perquè a la propera situació (fictícia o no), tot surti millor.

Font informativa: direcció del centre.

dilluns, 25 de novembre de 2013

Dia internacional contra la violència de gènere

 A L'INSTITUT DEIM NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE


Manifest

Avui, 25 de novembre, se celebra el Dia internacional contra la violència de gènere, aquesta escandalosa realitat que cada dia s'estén més i afecta tota la societat, sense diferències ni de races ni de classes socials.
Les conseqüències de la violència de gènere són terribles: als casos de dones assassinades, s'hi sumen milers de casos de situacions continuades de terror físic i psicològic que les dones pateixen a casa, en el seu entorn més proper, per part de les persones que suposadament més les estimen.


Els homes que maltracten les dones ho fan des de la seva suposada superioritat masculina, des de la por a la llibertat de les dones, des de l'enveja a la seva capacitat de superar-se i millorar. Sovint són homes normals i corrents que basen la seva seguretat personal en els valors tradicionals de l'estereotip masculí: la força, la competitivitat i els privilegis respecte de la dona. Són homes que no saben acceptar el paper de la dona en unes relacions igualitàries, basades en el respecte mutu.



Les dones han lluitat des de fa dècades per assolir aquesta llibertat que molts d'homes continuen condemnant. Però la situació no és culpa només dels homes agressors; també en som responsables els homes i les dones que callam. El silenci ens fa còmplices. Ha arribat l'hora, doncs, que no callem pus davant la violència física i psicològica.



Jo no em sentiré mai superior a una dona.

Jo no pensaré mai que la dona és un simple instrument que puc utilitzar com vulgui.

Jo no em giraré a l'altra banda en veure una situació violenta.

Jo no justificaré mai un home violent.

Jo no permetré mai que una dona sigui maltractada davant meu.

Jo no callaré mai en veure que una dona pateix per les vexacions d'un home.

Davant una situació així, jo no tornaré a estar pus mai mans plegades.


(Manifest llegit a l'IES Felanitx el 25 de novembre de 2013, en l'acte organitzat contra la violència de gènere.)

dissabte, 16 de novembre de 2013

Carta oberta al batle de Felanitx


ASSEMBLEA DE DOCENTS DE L’IES FELANITX

Excel·lentíssim Senyor,
 A hores d’ara, la majoria de la població del municipi ja deu saber que el passat 8 de novembre el seu vot a l’Assemblea de Batles de Mallorca va contribuir a desestimar una moció en contra del TIL. Aquesta votació havia de ser una plataforma per transmetre l’oposició de la ciutadania cap a la política lingüística del govern en l’àmbit de l’ensenyament, oposició que s’havia expressat democràticament en els plenaris municipals a través de diferents mocions.

Recordem que 37 municipis mallorquins han aprovat mocions contra el fons i/o la forma d’aquest projecte. Recordem, també, que la plenària de l’Ajuntament de Felanitx de dia 7 d’octubre va aprovar una moció sobre el TIL que instava la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a actuar amb consens i sense precipitacions i a adoptar una planificació lingüística adaptada a l’entorn, en què es respectàs la decisió dels consells escolars i els projectes lingüístics de cada centre.
És possible que el contingut d’aquesta moció no l’obligàs a vostè a votar a favor de la redacció exacta de la moció de l’Assemblea de Batles de dia 8, però sí que consideram que l’obliga a prendre les diligències perquè no quedi en paper banyat (com ha passat fins ara). Vostè, com a batle de Felanitx i com a membre significat del partit que governa i impulsa el TIL, ha de prendre mesures urgents i visibles perquè la Conselleria adopti un model lingüístic consensuat, flexible i respectuós amb l’opinió dels centres.

En aquests moments la implantació del TIL en els centres educatius de Felanitx està provocant un cert caos i desconcert, que obstaculitza la formació dels nostres nins i joves. Dia 7 horabaixa, els col·lectius de pares i mares li ho van transmetre en una concentració. Vostè en persona es va solidaritzar de paraula amb el seu malestar. Les paraules, però, se les enduu el vent. Reaccioni immediatament. És l’hora dels fets, reals i palpables. És l’hora que vostè actuï i faci sentir l’opinió del poble que representa davant qui faci falta i on faci falta.

dijous, 14 de novembre de 2013

Jubilacions

 ADÉU A CATALINA BENNÀSSAR I A JULIO JIMÉNEZ

Després de molts anys de formar part del claustre de professorat del nostre institut, na Catalina Bennàssar i en Julio Jiménez han arribat a l'edat de jubilació de la manera que tots voldríem arribar-hi: joves i ben plantats.
Des d'aquí us desitjam una feliç nova etapa.









dijous, 7 de novembre de 2013

Els intercanvis de l'IES Felanitx


HURUP SKOLE-IES FELANITX

Aquest és el tercer any que l'institut participa en l'intercanvi amb una escola de Dinamarca. Com cada any la setmana d'acollida dels alumnes danesos es va fer al començament del curs, del 30 de setembre al 7 d'octubre. A diferència dels anys anteriors, aquesta primera setmana va coincidir amb la vaga de professorat, la qual cosa va fer que es modificassin algunes activitats programades. Sens dubte aquesta primera trobada, on els alumnes danesos i mallorquins es coneixen per primera vegada, és l'etapa de l'intercanvi que genera, per molts d'ells, un esforç més gran. És la primera vegada que alguns dels alumnes visitants surten del seu país i conviuen amb una família externa. Els nostres alumnes i famílies intenten que la visita i estada dels alumnes estrangers sigui acollidora, fent que la setmana sigui el més divertida possible, organitzant activitats fora de l'horari escolar, els horabaixes i cap de setmana. Aquesta experiència seguirà a principis del mes de maig a Hurup, Dinamarca, on també durant una setmana, l'escola danesa tendrà preparades una sèrie d'activitats i els alumnes de l'IES Felanitx tendran l'oportunitat de conviure amb una família danesa.

Toni Rosselló


 
INTERCANVI AMB SUÈCIA

Els suecs arribaren el dissabte 5 d'octubre a Mallorca i partiren dia 12 d'octubre. Hi participaren 32 alumnes de 1r de batxillerat. Es preveu que el viatge a Suècia serà a finals de gener o a principis de febrer.





La meva experiència amb l'intercanvi amb Suècia.


La primera part de l'intercanvi amb els suecs va ser perfecta! És una d'aquestes experiències que són inoblidables, parl per mi i crec que en nom de cada un dels meus companys. Encara que sembli difícil conviure amb una persona tan diferent de tu, acaba sent molt divertit. T'adones de la implicació de la família per ajudar que la convidada se senti el més còmoda possible, coneixes altres tradicions molt diferents de les teves, aprens moltes coses noves i, per descomptat, practiques anglès. Són rialles assegurades.
Vàrem poder tractar molta gent increïble que mai no esperàvem conèixer en aquest tipus d'experiències. Rialles angleses i rialles mallorquines, però tot varen ser rialles.
El començament potser fos el que més va costar, però a poc a poc vàrem anar agafant confiança, varen començar les amistats i ens vàrem acabar adonant que només quedaven dos dies per estar amb ells. Cap de nosaltres no volia que se n'anassin, però així havia de ser. Sé ben cert que tots ens vàrem quedar amb les ganes de tornar a veure'ls, de viatjar al nord d'Europa i de gaudir de la resta de l'experiència tant o més del que vàrem fer-ho aquí!

Maria Artigues Ribes. 1r. Batxillerat

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Canadà- Felanitx

DES DEL CANADÀ

Com recordareu, al blog del maig passat anunciàvem que dues alumnes de 4t d'ESO del nostre centre havien aconseguit una beca per a cursar 1r de batxillerat al Canadà.
Suposam que els deu anar molt bé a totes dues però a través de les imatges i les paraules enviades per una d'elles, na Isabel Ferrà,  ens en  podrem fer una idea molt millor. N'Isa Ferrà viu i estudia a Bridgewater, a Nova Escòcia. Li agraïm la seva comunicació i esperam que no sigui la darrera.


"La meva escola és Park View Education Centre i l'emblema és una pantera negra. És un centre molt implicat amb l'esport, tenen molts d'equips de molts esports diferents. La setmana que ve començaré els entrenaments de bàsquet. Aquí estudii 8 assignatures, 4 per semestre, com Història Global, Química, Biologia i Música (classes de guitarra). Park View té una gran part d'alumnes molt actius i molt implicats amb l'escola, per això també hi ha clubs extraescolars, que en gran part mouen i coordinen els propis alumnes, com una Concert Band, una Jazz Band, un club de drama (del qual formaré part quan començi a funcionar al Febrer) o el club del Consell d'Estudiants.

La casa on estic es troba a una zona residencial devora un llac i a uns 10 minuts de la ciutat. És una zona molt verda i tranquil·la, per tant a la “meva família” li agrada molt sortir a caminar o anar amb kayak al llac.

El més fàcil és, sorprenentment, l'escola. A part que els professors que m'han tocat són una meravella, ens imparteixen els continguts molt més a poc a poc que a Mallorca i bastant més pràctics i simplificats. Veim moltes pel·lícules, practicam molt a classe i de moment no hem fet servir cap llibre de text. Els exàmens demanen les pràctiques que hem fet o fitxes que els professors ens han donat. Amb les classes tan pràctiques, l'idioma deixa de ser un problema tan greu i les coses a l'institut tornen més fàcils.

El més difícil, a part del menjar al qual resulta impossible acostumar-se si, a més, sa mare de la família és vegetariana i no posa sal a res de res, és fer amistats. La gent d'aquí ja té els seus grups fets i estan acostumats que vénguin “internacionals” un parell de mesos, es juntin amb altres internacionals i després se'n vagin, però quan hi has de quedar tot l'any és millor trobar amics d'aquí que no se n'aniran tan aviat. Però a poc a poc, coincidint amb la mateixa gent a segons quines classes, vaig fent amistats i quan més a fons els conec i s'obren més. Es veu que les diferències entre adolescents del  món no són  tan grans."
 





dijous, 17 d’octubre de 2013

Carta d'alumnes de 2n de Batxillerat als professors que varen fer vaga


Bon dia,professors!

Aquest curs acadèmic no ha començat amb gens de normalitat i resulta que és el nostre darrer any al centre. Sabem que és i serà un any dur i que la situació actual l'hi farà encara més. És evident que ens preocupa què passarà amb els nostres estudis, la selectivitat, l'anada a la universitat... Però pels nostres caps també hi passen altres preocupacions: d'aquí a uns anys... s'ensenyarà en la nostra llengua? Seran de qualitat els estudis dels nostres germans, amics, veïnats, etc.? Els professors, professionals de l'educació, estaran obligats a seguir un programa en què no creuen? I com aquestes qüestions, tantes d'altres.

Per això, us volem donar les GRÀCIES.

Moltes, infinites gràcies per lluitar per una educació millor!

 Gràcies per sacrificar el vostre sou de molts dies.
          Gràcies per anar a tants actes de protesta com heu pogut.
            Gràcies per reunir-vos, posar-vos d'acord, no abandonar...
             Gràcies també per enviar-nos feina i així tranquil·litzar-nos.

Alguns diuen que us heu agafat més dies de vacances, però sabem que no és així. Sabem que us estimaríeu més anar a fer feina amb normalitat que no haver de lluitar incansablement.
Aquest grup d'alumnes us vol fer saber que estam orgullosos de vosaltres. Ens estimam més tenir uns professors lluitadors que uns que acatin tot el que véngui sense criteri. Us volem dir que estam al vostre costat i que sabem que vosaltres estareu al nostre quan hàgim de fer un esprint per poder anar ben preparats a selectivitat i a la universitat. Richard Nelson deia a Madame Melville que no tot el que s'ha d'aprendre a la vida es pot ensenyar a l'institut i aquestes setmanes, d'una manera o altra, hem après molt.

VISCA L'EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT EN CATALÀ!

30 alumnes de 2n de Batxillerat

P.S.: També volem dir que no som tots els alumnes, som un grup que ens hem organitzat per escriure-ho. Volem evitar que una opinió concreta s'atribueixi a un grup tan gran i plural com són els alumnes d'un nivell. I així també volem mostrar respecte a qualsevol altra postura.

dijous, 10 d’octubre de 2013

Comunicat als pares de l'assemblea de docents de l'IES Felanitx

ASSEMBLEA DE DOCENTS DE L’IES FELANITX – COMUNICAT ALS PARES 7/10/2013

 


Fa tres setmanes un gran nombre dels docents de les Illes Balears decidírem fer una vaga indefinida i no assistir a les aules. Aquesta decisió no era fruit d’una encalentida, sinó el resultat de mesos de reflexió sobre el tracte que rep el món l’educació per part del nostre govern i sobre la indiferència dels dirigents polítics cap a les nostres reclamacions formulades de manera reflexionada i repetida.

 Durant aquestes tres setmanes han ocorregut moltes coses, entre les quals una de les manifestacions més importants de la història del país a favor de les nostres reclamacions. Milers i milers de persones d’edats i d’ideologies diverses ens manifestàrem plegats per un canvi en l’educació. 


Ara bé, no ha ocorregut una cosa desitjable i necessària: els docents no hem trobat a l’altra banda un interlocutor seriós, interessat a debatre, negociar i trobar una solució consensuada als problemes de l’ensenyament. Només hem trobat un govern obstinat i tancat en les seves posicions que, acorralat per l’amplitud del suport a la vaga, s’ha limitat a perpetrar un simulacre de negociació, predestinada al fracàs pel seu immobilisme.
El govern ha fet tots els possibles per deslegitimar un moviment que parteix del poble, que reclama la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions transcendents, que s’oposa a la imposició fonamentada en els resultats d’unes eleccions espaiades en el temps i amb programes electorals difusos o manipulables.
 
Els docents tenim el sentit de país i de servei al poble que li falta al govern. Per això ara tornam a les aules. Aquesta determinació ha estat ben reflexionada i no s’ha d’interpretar com una renúncia a les nostres reivindicacions ni com una passa enrere en la lluita.  Amb aquestes tres setmanes de paralització acadèmica hem aconseguit una fita insòlita: hem convertit l’educació en un dels centres de debat i d’interès públic. La ciutadania s’interessa pel que passa a les escoles i pren consciència que el futur del nostre país passa per aconseguir una política educativa a llarg termini, amb objectius consensuats i mitjans estables per assolir-los.
Amb l’educació en el punt de mira de la societat, no deixarem de reivindicar les nostres posicions. Trobarem mitjans per fer-nos veure i sentir. Els docents continuarem recordant que els joves tenen dret a l’educació i que aquest dret no se satisfà amb una trentena d’hores setmanals d’assistència al centre. Qui vulnera aquest dret no són els pares que no duen els seus fills al centre en senyal de protesta ni els mestres que ens declaram en vaga per fer sentir la nostra veu. Qui el vulnera és aquest govern que retalla els mitjans dels centres i acumula els alumnes en aules massificades, sense dret a un tracte mínimament individualitzat. Aquest govern que posa en perill el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes per sotmetre’ls a un experiment d’aprenentatge de llengües. No ens faran por ni ens faran callar.
 
Aquestes tres setmanes hem vist amb una mica de frustració que l’autoritarisme amb tocs dictatorials és una estaca clavada molt endins dins la nostra terra. 

Hem intentat arrabassar-la d’arrel amb un tsunami verd i pareix que encara aguanta.


Ara tornam a les aules i serem una brusca persistent, farem una saó duradora, reblanirem la terra ben reblanida i, amb l’ajuda de tots, arrabassarem aquesta estaca per sempre més. No sentiu remor de pluja?