dilluns, 21 d’octubre de 2013

Canadà- Felanitx

DES DEL CANADÀ

Com recordareu, al blog del maig passat anunciàvem que dues alumnes de 4t d'ESO del nostre centre havien aconseguit una beca per a cursar 1r de batxillerat al Canadà.
Suposam que els deu anar molt bé a totes dues però a través de les imatges i les paraules enviades per una d'elles, na Isabel Ferrà,  ens en  podrem fer una idea molt millor. N'Isa Ferrà viu i estudia a Bridgewater, a Nova Escòcia. Li agraïm la seva comunicació i esperam que no sigui la darrera.


"La meva escola és Park View Education Centre i l'emblema és una pantera negra. És un centre molt implicat amb l'esport, tenen molts d'equips de molts esports diferents. La setmana que ve començaré els entrenaments de bàsquet. Aquí estudii 8 assignatures, 4 per semestre, com Història Global, Química, Biologia i Música (classes de guitarra). Park View té una gran part d'alumnes molt actius i molt implicats amb l'escola, per això també hi ha clubs extraescolars, que en gran part mouen i coordinen els propis alumnes, com una Concert Band, una Jazz Band, un club de drama (del qual formaré part quan començi a funcionar al Febrer) o el club del Consell d'Estudiants.

La casa on estic es troba a una zona residencial devora un llac i a uns 10 minuts de la ciutat. És una zona molt verda i tranquil·la, per tant a la “meva família” li agrada molt sortir a caminar o anar amb kayak al llac.

El més fàcil és, sorprenentment, l'escola. A part que els professors que m'han tocat són una meravella, ens imparteixen els continguts molt més a poc a poc que a Mallorca i bastant més pràctics i simplificats. Veim moltes pel·lícules, practicam molt a classe i de moment no hem fet servir cap llibre de text. Els exàmens demanen les pràctiques que hem fet o fitxes que els professors ens han donat. Amb les classes tan pràctiques, l'idioma deixa de ser un problema tan greu i les coses a l'institut tornen més fàcils.

El més difícil, a part del menjar al qual resulta impossible acostumar-se si, a més, sa mare de la família és vegetariana i no posa sal a res de res, és fer amistats. La gent d'aquí ja té els seus grups fets i estan acostumats que vénguin “internacionals” un parell de mesos, es juntin amb altres internacionals i després se'n vagin, però quan hi has de quedar tot l'any és millor trobar amics d'aquí que no se n'aniran tan aviat. Però a poc a poc, coincidint amb la mateixa gent a segons quines classes, vaig fent amistats i quan més a fons els conec i s'obren més. Es veu que les diferències entre adolescents del  món no són  tan grans."
 





dijous, 17 d’octubre de 2013

Carta d'alumnes de 2n de Batxillerat als professors que varen fer vaga


Bon dia,professors!

Aquest curs acadèmic no ha començat amb gens de normalitat i resulta que és el nostre darrer any al centre. Sabem que és i serà un any dur i que la situació actual l'hi farà encara més. És evident que ens preocupa què passarà amb els nostres estudis, la selectivitat, l'anada a la universitat... Però pels nostres caps també hi passen altres preocupacions: d'aquí a uns anys... s'ensenyarà en la nostra llengua? Seran de qualitat els estudis dels nostres germans, amics, veïnats, etc.? Els professors, professionals de l'educació, estaran obligats a seguir un programa en què no creuen? I com aquestes qüestions, tantes d'altres.

Per això, us volem donar les GRÀCIES.

Moltes, infinites gràcies per lluitar per una educació millor!

 Gràcies per sacrificar el vostre sou de molts dies.
          Gràcies per anar a tants actes de protesta com heu pogut.
            Gràcies per reunir-vos, posar-vos d'acord, no abandonar...
             Gràcies també per enviar-nos feina i així tranquil·litzar-nos.

Alguns diuen que us heu agafat més dies de vacances, però sabem que no és així. Sabem que us estimaríeu més anar a fer feina amb normalitat que no haver de lluitar incansablement.
Aquest grup d'alumnes us vol fer saber que estam orgullosos de vosaltres. Ens estimam més tenir uns professors lluitadors que uns que acatin tot el que véngui sense criteri. Us volem dir que estam al vostre costat i que sabem que vosaltres estareu al nostre quan hàgim de fer un esprint per poder anar ben preparats a selectivitat i a la universitat. Richard Nelson deia a Madame Melville que no tot el que s'ha d'aprendre a la vida es pot ensenyar a l'institut i aquestes setmanes, d'una manera o altra, hem après molt.

VISCA L'EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT EN CATALÀ!

30 alumnes de 2n de Batxillerat

P.S.: També volem dir que no som tots els alumnes, som un grup que ens hem organitzat per escriure-ho. Volem evitar que una opinió concreta s'atribueixi a un grup tan gran i plural com són els alumnes d'un nivell. I així també volem mostrar respecte a qualsevol altra postura.

dijous, 10 d’octubre de 2013

Comunicat als pares de l'assemblea de docents de l'IES Felanitx

ASSEMBLEA DE DOCENTS DE L’IES FELANITX – COMUNICAT ALS PARES 7/10/2013

 


Fa tres setmanes un gran nombre dels docents de les Illes Balears decidírem fer una vaga indefinida i no assistir a les aules. Aquesta decisió no era fruit d’una encalentida, sinó el resultat de mesos de reflexió sobre el tracte que rep el món l’educació per part del nostre govern i sobre la indiferència dels dirigents polítics cap a les nostres reclamacions formulades de manera reflexionada i repetida.

 Durant aquestes tres setmanes han ocorregut moltes coses, entre les quals una de les manifestacions més importants de la història del país a favor de les nostres reclamacions. Milers i milers de persones d’edats i d’ideologies diverses ens manifestàrem plegats per un canvi en l’educació. 


Ara bé, no ha ocorregut una cosa desitjable i necessària: els docents no hem trobat a l’altra banda un interlocutor seriós, interessat a debatre, negociar i trobar una solució consensuada als problemes de l’ensenyament. Només hem trobat un govern obstinat i tancat en les seves posicions que, acorralat per l’amplitud del suport a la vaga, s’ha limitat a perpetrar un simulacre de negociació, predestinada al fracàs pel seu immobilisme.
El govern ha fet tots els possibles per deslegitimar un moviment que parteix del poble, que reclama la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions transcendents, que s’oposa a la imposició fonamentada en els resultats d’unes eleccions espaiades en el temps i amb programes electorals difusos o manipulables.
 
Els docents tenim el sentit de país i de servei al poble que li falta al govern. Per això ara tornam a les aules. Aquesta determinació ha estat ben reflexionada i no s’ha d’interpretar com una renúncia a les nostres reivindicacions ni com una passa enrere en la lluita.  Amb aquestes tres setmanes de paralització acadèmica hem aconseguit una fita insòlita: hem convertit l’educació en un dels centres de debat i d’interès públic. La ciutadania s’interessa pel que passa a les escoles i pren consciència que el futur del nostre país passa per aconseguir una política educativa a llarg termini, amb objectius consensuats i mitjans estables per assolir-los.
Amb l’educació en el punt de mira de la societat, no deixarem de reivindicar les nostres posicions. Trobarem mitjans per fer-nos veure i sentir. Els docents continuarem recordant que els joves tenen dret a l’educació i que aquest dret no se satisfà amb una trentena d’hores setmanals d’assistència al centre. Qui vulnera aquest dret no són els pares que no duen els seus fills al centre en senyal de protesta ni els mestres que ens declaram en vaga per fer sentir la nostra veu. Qui el vulnera és aquest govern que retalla els mitjans dels centres i acumula els alumnes en aules massificades, sense dret a un tracte mínimament individualitzat. Aquest govern que posa en perill el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes per sotmetre’ls a un experiment d’aprenentatge de llengües. No ens faran por ni ens faran callar.
 
Aquestes tres setmanes hem vist amb una mica de frustració que l’autoritarisme amb tocs dictatorials és una estaca clavada molt endins dins la nostra terra. 

Hem intentat arrabassar-la d’arrel amb un tsunami verd i pareix que encara aguanta.


Ara tornam a les aules i serem una brusca persistent, farem una saó duradora, reblanirem la terra ben reblanida i, amb l’ajuda de tots, arrabassarem aquesta estaca per sempre més. No sentiu remor de pluja?




Inici de curs 2013-2014

ENGUANY NO SERÀ UN CURS NORMAL


Ens en sortirem? 

Dia 13 començava el curs i ja no va ser un dia normal perquè es preparava una vaga indefinida que s'inicià dia 16 de setembre. 


Us anirem deixant mostres diverses que són testimoni de tota la lluita que s'ha duit a terme durant aquestes tres setmanes.