DES DEL CANADÀ
Com recordareu, al blog del maig passat anunciàvem que dues alumnes de 4t d'ESO del nostre centre havien aconseguit una beca per a cursar 1r de batxillerat al Canadà.
Suposam que els deu anar molt bé a totes dues però a través de les imatges i les paraules enviades per una d'elles, na Isabel Ferrà, ens en podrem fer una idea molt millor. N'Isa Ferrà viu i estudia a Bridgewater, a Nova Escòcia. Li agraïm la seva comunicació i esperam que no sigui la darrera.
"La meva escola és Park View Education
Centre i l'emblema és una pantera negra. És un centre molt implicat
amb l'esport, tenen molts d'equips de molts esports diferents. La
setmana que ve començaré els entrenaments de bàsquet. Aquí
estudii 8 assignatures, 4 per semestre, com Història Global,
Química, Biologia i Música (classes de guitarra). Park View té
una gran part d'alumnes molt actius i molt implicats amb l'escola,
per això també hi ha clubs extraescolars, que en gran part mouen i
coordinen els propis alumnes, com una Concert Band, una Jazz
Band, un club de drama (del qual formaré part quan començi a
funcionar al Febrer) o el club del
Consell d'Estudiants.
La casa on estic es troba a una zona residencial devora un llac i a uns 10 minuts de la ciutat. És una zona molt verda i tranquil·la, per tant a la “meva família” li agrada molt sortir a caminar o anar amb kayak al llac.
El més fàcil és, sorprenentment, l'escola. A part que els professors que m'han tocat són una meravella, ens imparteixen els continguts molt més a poc a poc que a Mallorca i bastant més pràctics i simplificats. Veim moltes pel·lícules, practicam molt a classe i de moment no hem fet servir cap llibre de text. Els exàmens demanen les pràctiques que hem fet o fitxes que els professors ens han donat. Amb les classes tan pràctiques, l'idioma deixa de ser un problema tan greu i les coses a l'institut tornen més fàcils.
El més difícil, a part del menjar al qual resulta impossible acostumar-se si, a més, sa mare de la família és vegetariana i no posa sal a res de res, és fer amistats. La gent d'aquí ja té els seus grups fets i estan acostumats que vénguin “internacionals” un parell de mesos, es juntin amb altres internacionals i després se'n vagin, però quan hi has de quedar tot l'any és millor trobar amics d'aquí que no se n'aniran tan aviat. Però a poc a poc, coincidint amb la mateixa gent a segons quines classes, vaig fent amistats i quan més a fons els conec i s'obren més. Es veu que les diferències entre adolescents del món no són tan grans."
La casa on estic es troba a una zona residencial devora un llac i a uns 10 minuts de la ciutat. És una zona molt verda i tranquil·la, per tant a la “meva família” li agrada molt sortir a caminar o anar amb kayak al llac.
El més fàcil és, sorprenentment, l'escola. A part que els professors que m'han tocat són una meravella, ens imparteixen els continguts molt més a poc a poc que a Mallorca i bastant més pràctics i simplificats. Veim moltes pel·lícules, practicam molt a classe i de moment no hem fet servir cap llibre de text. Els exàmens demanen les pràctiques que hem fet o fitxes que els professors ens han donat. Amb les classes tan pràctiques, l'idioma deixa de ser un problema tan greu i les coses a l'institut tornen més fàcils.
El més difícil, a part del menjar al qual resulta impossible acostumar-se si, a més, sa mare de la família és vegetariana i no posa sal a res de res, és fer amistats. La gent d'aquí ja té els seus grups fets i estan acostumats que vénguin “internacionals” un parell de mesos, es juntin amb altres internacionals i després se'n vagin, però quan hi has de quedar tot l'any és millor trobar amics d'aquí que no se n'aniran tan aviat. Però a poc a poc, coincidint amb la mateixa gent a segons quines classes, vaig fent amistats i quan més a fons els conec i s'obren més. Es veu que les diferències entre adolescents del món no són tan grans."
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada