dijous, 28 de novembre de 2013

El camí de les padrines, pelegrinatge de llibertat i amor

LES PADRINES HAN VISITAT L'INSTITUT

La padrina que ha emprès aquest pelegrinatge nom Francisca Tous i ens ha deixat el següent text sobre la seva passada per Felanitx.

EL DIARI DE NA XISCA: Dimecres 27 de novembre

Avui hem anat a 4 escoles: Joan Capó, Lledoner, Sant Alfons i l'institut de Felanitx. Ha estat apoteòsic. Ens han obert les portes de tots els patis perquè hi poguéssim entrar amb el carro. Els nins estaven entusiasmats amb el carro i l'egua.


M'han cantat gloses, m'han regalat rams de flors fets per ells, glosats,... Al darrer col·legi els nins han tocat la flauta. Ha estat molt i molt emocionant. Els nins també s'han emocionat i les llàgrimes els queien dels ulls. Una mestra m'ho ha fet veure. Me deien que tot això era molt guapo, preciós.
Ha estat molt emotiu. Avui, la veritat, ha estat impressionant.
A un dels col·legis m'han dit "esperau que vos acompanyaran uns nins amb bici". Han vengut els nins amb bici i sempre amb la policia a davant.

Hem dinat a l'IES Felanitx. L'horabaixando hem partit cap a Porreres. Ens han acompanyat un estol de professors i mestres en bici conduïts per la professora d'educació física que es veu que és tremenda.

A l'entrada de Porreres ens esperava una padrina amb una somera i una carro tot vestit de verd. L'havíem d'esperar perquè la somera, pobreta, va més a poc a poc. M'esperava la batlessa que ha pujat al carro. Hem anat a l'Ajuntament i ens han fet una recepció. La batlessa no ha parlat sino que ho ha fet un membre de l'AMIPA. Jo he llegit el parlament.
I ens han convidat a coca amb albercoc; el que tenen de típic elles, els albercocs.

La gent ha estat molt agradable i emotiva. Tot són lloances. I per a mi també és molt emotiu. És la gent que ve cap a jo. Els nins me fan abraçades, fotos, mares que me demanen per fer-se fotos amb els seus fills; els nins expressen moltíssim. M'ha agradat molt.

Avui m'ha acompanyat una padrina felanitxera, Na Maria. M'ha acompanyat durant tot el camí. Na Cata, que va pujar a Sa Colònia de Sant Pere, avui ha tornat a venir una estoneta.

Ha estat molt emotiu. Impressionant veure com als instituts m'escoltaven. Al col·legi Joan Capó, jo crec que els infants possiblement devien ser del 3r cicle de primària, els he xerrat, no els llegesc, els xerr i ells m'han fet preguntes divertidíssimes i curiosíssimes.

Avui som a Can Jaume Mesquida i ara ja m'esperen per sopar.








Simulacre d'evacuació del centre

I SI EL FOC HAGUÉS ESTAT REAL?

Dimarts dia 12 de novembre, a les 11.15h un foc fictici es va iniciar a l'aula d'informàtica linux per un curtcircuit.  Es va procedir a evacuar el centre segons el protocol. 
De la posterior avaluació es desprèn que es varen cometre una sèrie d'errors:

1- En primer lloc, es va iniciar l'evacuació del centre quan va sonar l'alarma del detector de fum, sense que ningú no en donàs l'ordre. Se sabia que hi hauria un simulacre i automàticament es va procedir a abandonar el centre. (Durant el curs el detector de fum sona algunes vegades quan es fan experiments als laboratoris i ningú no es mou. Els conserges i el directiu de guàrdia comproven que no hi ha risc.)
-La consergeria no va tenir opció a fer un intent d'apagar el foc. Tothom ja sortia.
-Els professors de guàrdia també varen iniciar el protocol abans d'hora.
-El director va donar l'ordre d'evacuació sense tenir constància que era necessari (ni directius ni conserges havien comprovat la magnitud del sinistre), ja que tothom sortia.
-Quan varen sonar els cinc tons d'evacuació, la majoria de persones del centre ja eren a les pistes.
-No s'havien desbloquejat les portes d'emergència, la qual cosa no es va fer fins que formalment es va donar l'ordre d'evacuació.
-No es va evacuar el bar d'alumnes. No varen sentir els cinc tons i ningú no va anar a comprovar si hi eren o no.

2- En segon lloc, el recompte de persones a les pistes va ser caòtic pel desordre en la disposició dels grups i per la relaxació en la comunicació entre professors i professors de guàrdia. Hi va haver confusió respecte a dos grups.

3- En tercer lloc, l'operador de l'112 només va avisar la policia local, però no els bombers de Felanitx, encara que això era el que s'havia acordat.

4- En quart lloc, la localització de dues persones dins l'ascensor va trigar molt de temps. No es va prestar atenció a l'alarma de l'ascensor.

5- En cinquè lloc, la policia local i protecció civil varen venir sense els equips necessaris per intervenir en situacions de fum i incendi.

6- Altres errors:
-Se'ns va oblidar la cridada a l'112 de final de simulacre.
-El plànol del centre guardat per a emergències no indica a quin grup correspon cada aula.
-Els fulls de recompte per als professors de guàrdia han de tenir un suport sòlid per poder escriure amb certa comoditat a l'exterior.
-Les llistes no eren completes.
-El grup confinat a l'aula d'informàtica va obrir la porta.
-En cas d'incendi real, la direcció del vent convertia les pistes esportives en un mal lloc de reunió perquè el foc hauria anat cap allà.

Situació no simulada. Una alumna va tenir una crisi d'asma. Protecció civil la va atendre i la infermera la va acompanyar al centre de salut.

Esperem que tot això servesqui perquè a la propera situació (fictícia o no), tot surti millor.

Font informativa: direcció del centre.

dilluns, 25 de novembre de 2013

Dia internacional contra la violència de gènere

 A L'INSTITUT DEIM NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE


Manifest

Avui, 25 de novembre, se celebra el Dia internacional contra la violència de gènere, aquesta escandalosa realitat que cada dia s'estén més i afecta tota la societat, sense diferències ni de races ni de classes socials.
Les conseqüències de la violència de gènere són terribles: als casos de dones assassinades, s'hi sumen milers de casos de situacions continuades de terror físic i psicològic que les dones pateixen a casa, en el seu entorn més proper, per part de les persones que suposadament més les estimen.


Els homes que maltracten les dones ho fan des de la seva suposada superioritat masculina, des de la por a la llibertat de les dones, des de l'enveja a la seva capacitat de superar-se i millorar. Sovint són homes normals i corrents que basen la seva seguretat personal en els valors tradicionals de l'estereotip masculí: la força, la competitivitat i els privilegis respecte de la dona. Són homes que no saben acceptar el paper de la dona en unes relacions igualitàries, basades en el respecte mutu.



Les dones han lluitat des de fa dècades per assolir aquesta llibertat que molts d'homes continuen condemnant. Però la situació no és culpa només dels homes agressors; també en som responsables els homes i les dones que callam. El silenci ens fa còmplices. Ha arribat l'hora, doncs, que no callem pus davant la violència física i psicològica.



Jo no em sentiré mai superior a una dona.

Jo no pensaré mai que la dona és un simple instrument que puc utilitzar com vulgui.

Jo no em giraré a l'altra banda en veure una situació violenta.

Jo no justificaré mai un home violent.

Jo no permetré mai que una dona sigui maltractada davant meu.

Jo no callaré mai en veure que una dona pateix per les vexacions d'un home.

Davant una situació així, jo no tornaré a estar pus mai mans plegades.


(Manifest llegit a l'IES Felanitx el 25 de novembre de 2013, en l'acte organitzat contra la violència de gènere.)

dissabte, 16 de novembre de 2013

Carta oberta al batle de Felanitx


ASSEMBLEA DE DOCENTS DE L’IES FELANITX

Excel·lentíssim Senyor,
 A hores d’ara, la majoria de la població del municipi ja deu saber que el passat 8 de novembre el seu vot a l’Assemblea de Batles de Mallorca va contribuir a desestimar una moció en contra del TIL. Aquesta votació havia de ser una plataforma per transmetre l’oposició de la ciutadania cap a la política lingüística del govern en l’àmbit de l’ensenyament, oposició que s’havia expressat democràticament en els plenaris municipals a través de diferents mocions.

Recordem que 37 municipis mallorquins han aprovat mocions contra el fons i/o la forma d’aquest projecte. Recordem, també, que la plenària de l’Ajuntament de Felanitx de dia 7 d’octubre va aprovar una moció sobre el TIL que instava la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a actuar amb consens i sense precipitacions i a adoptar una planificació lingüística adaptada a l’entorn, en què es respectàs la decisió dels consells escolars i els projectes lingüístics de cada centre.
És possible que el contingut d’aquesta moció no l’obligàs a vostè a votar a favor de la redacció exacta de la moció de l’Assemblea de Batles de dia 8, però sí que consideram que l’obliga a prendre les diligències perquè no quedi en paper banyat (com ha passat fins ara). Vostè, com a batle de Felanitx i com a membre significat del partit que governa i impulsa el TIL, ha de prendre mesures urgents i visibles perquè la Conselleria adopti un model lingüístic consensuat, flexible i respectuós amb l’opinió dels centres.

En aquests moments la implantació del TIL en els centres educatius de Felanitx està provocant un cert caos i desconcert, que obstaculitza la formació dels nostres nins i joves. Dia 7 horabaixa, els col·lectius de pares i mares li ho van transmetre en una concentració. Vostè en persona es va solidaritzar de paraula amb el seu malestar. Les paraules, però, se les enduu el vent. Reaccioni immediatament. És l’hora dels fets, reals i palpables. És l’hora que vostè actuï i faci sentir l’opinió del poble que representa davant qui faci falta i on faci falta.

dijous, 14 de novembre de 2013

Jubilacions

 ADÉU A CATALINA BENNÀSSAR I A JULIO JIMÉNEZ

Després de molts anys de formar part del claustre de professorat del nostre institut, na Catalina Bennàssar i en Julio Jiménez han arribat a l'edat de jubilació de la manera que tots voldríem arribar-hi: joves i ben plantats.
Des d'aquí us desitjam una feliç nova etapa.









dijous, 7 de novembre de 2013

Els intercanvis de l'IES Felanitx


HURUP SKOLE-IES FELANITX

Aquest és el tercer any que l'institut participa en l'intercanvi amb una escola de Dinamarca. Com cada any la setmana d'acollida dels alumnes danesos es va fer al començament del curs, del 30 de setembre al 7 d'octubre. A diferència dels anys anteriors, aquesta primera setmana va coincidir amb la vaga de professorat, la qual cosa va fer que es modificassin algunes activitats programades. Sens dubte aquesta primera trobada, on els alumnes danesos i mallorquins es coneixen per primera vegada, és l'etapa de l'intercanvi que genera, per molts d'ells, un esforç més gran. És la primera vegada que alguns dels alumnes visitants surten del seu país i conviuen amb una família externa. Els nostres alumnes i famílies intenten que la visita i estada dels alumnes estrangers sigui acollidora, fent que la setmana sigui el més divertida possible, organitzant activitats fora de l'horari escolar, els horabaixes i cap de setmana. Aquesta experiència seguirà a principis del mes de maig a Hurup, Dinamarca, on també durant una setmana, l'escola danesa tendrà preparades una sèrie d'activitats i els alumnes de l'IES Felanitx tendran l'oportunitat de conviure amb una família danesa.

Toni Rosselló


 
INTERCANVI AMB SUÈCIA

Els suecs arribaren el dissabte 5 d'octubre a Mallorca i partiren dia 12 d'octubre. Hi participaren 32 alumnes de 1r de batxillerat. Es preveu que el viatge a Suècia serà a finals de gener o a principis de febrer.





La meva experiència amb l'intercanvi amb Suècia.


La primera part de l'intercanvi amb els suecs va ser perfecta! És una d'aquestes experiències que són inoblidables, parl per mi i crec que en nom de cada un dels meus companys. Encara que sembli difícil conviure amb una persona tan diferent de tu, acaba sent molt divertit. T'adones de la implicació de la família per ajudar que la convidada se senti el més còmoda possible, coneixes altres tradicions molt diferents de les teves, aprens moltes coses noves i, per descomptat, practiques anglès. Són rialles assegurades.
Vàrem poder tractar molta gent increïble que mai no esperàvem conèixer en aquest tipus d'experiències. Rialles angleses i rialles mallorquines, però tot varen ser rialles.
El començament potser fos el que més va costar, però a poc a poc vàrem anar agafant confiança, varen començar les amistats i ens vàrem acabar adonant que només quedaven dos dies per estar amb ells. Cap de nosaltres no volia que se n'anassin, però així havia de ser. Sé ben cert que tots ens vàrem quedar amb les ganes de tornar a veure'ls, de viatjar al nord d'Europa i de gaudir de la resta de l'experiència tant o més del que vàrem fer-ho aquí!

Maria Artigues Ribes. 1r. Batxillerat