dijous, 30 de gener de 2014

Plaques solars

LES PLAQUES SOLARS


A l'IES Felanitx s'han instal·lat plaques solars. La petició es va fer al govern fa prop de 15 anys i la DGIE ( Direcció general d'indústria i energia) la va treure a concurs públic. Com que l'IES Felanitx fa molt temps que n'havia sol·licitat la instal·lació i també reuneix les condicions adients, ara li ha estat concedida.
El conjunt consta de 86 plaques de 20 quilowatts i a final de febrer d'aquest any s'espera que estaran en funcionament.
Totes les plaques estan col·locades a un dels terrats de l'institut, ara només caldrà connectar-ne el cablejat.
L'energia que es produirà serà per a l'autoconsum i l'excedent es podrà vendre. 
Això donarà uns ingressos econòmics a l'IES Felanitx.

En el dBalears del 10 d'agost del 2008 podíem llegir la següent informació:

El Govern de les Illes Balears llogarà les cobertes, és a dir els terrats o les teulades, de centres educatius a empreses productores d’energia solar perquè hi instal·lin plaques fotovoltaiques. Aquesta iniciativa s’emmarca dins el Pla d’acció per a la lluita contra el canvi climàtic de la Conselleria de Medi Ambient; l’energia obtinguda s’integrarà a la xarxa elèctrica de Gesa.
De moment, la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia ha certificat que 10 centres són aptes per acollir aquest tipus d’instal·lacions. No es descarta, però, que se n’hi puguin afegir alguns més. "Les plaques solars no es poden posar en una teulada qualsevol. Si fa aiguavés, no són aptes. S’han de posar en terrats plans perquè s’hi pugui accedir amb facilitat i aquestes cobertes han de tenir una superfície determinada", explicà Marilena Tugores, directora general d’Energia
"A més, les instal·lacions solars han de complir un doble objectiu. Per una part, produir energia i, per l’altra, han de servir per conscienciar els infants en edat escolar de la necessitat d’utilitzar energies renovables" assegurà Tugores.

dijous, 23 de gener de 2014

Viatge a Berlín

VIATGE A BERLÍN 2n BATXILLERAT CURS 2013/14



Després d’un llarg matí a classe dominat pels nervis, vam aconseguir arribar a Berlín el 15 de gener sobre les 22:00h del vespre, tots cansats del llarg vol quan arribàrem ens trobàrem amb un bus que ens portaria al nostre Hostel. Dins del bus ens esperava una guia que tot just arribar al carrer del Hostel ens advertí que si vèiem moltes “senyores” per allà no ens preocupàssim, sempre hi havien estat i sempre hi serien. Això ja fa ve preguntar-nos a tots on collons ens havien portat. Però arribàrem a un carrer dominat per les obres i la guia ens assenyalà el nostre hotel. Una paret baixa que deixava entreveure un petit aparcament i més enllà una altra façana poc cuidada amb rètols ja descolorits pel pas del temps. Alguns vam tenir l’instint de partir a córrer. Però com sempre es diu, no s’ha de jutjar un llibre per la portada, ja que dins d’aquell espantós edifici s’amagava un acollidor hostal amb unes habitacions decorades amb dibuixos espectaculars. Això sí, tenir només dues dutxes i dos vàters per a unes 50 persones arriba a ser un poc caòtic.

Al matí següent ens despertàrem tots emocionats per anar a conèixer la ciutat de Berlín. Anàrem caminant direcció al Parlament on vam pujar a la cúpula d’on, si no hagués estat un dia tan boirós, hauríem tengut unes grans vistes, encara així la vista era bastant impressionant. Després ens dirigírem cap a la Porta de Brandemburg passant pel monument als jueus de l’Holocaust on vam estar gran part del temps ja que és com un laberint. Per dinar ens vam dirigir cap a la Potsdamer Platz, encara que al final vam decidir anar a l’Alexander Platz, ambdós grans centres comercials on vam tenir el plaer de tastar el menjar típic d’Alemanya: la Currywurts. Quan vam haver carregat forces vam visitar els Pergamon Museum, que impressiona de debò i tornàrem al Hostel.



Al dia següent, encara esgotats de la gran caminada de l’anterior, ens vam dirigir de bon matí al Camp de Concentració de Sachsenhausen. Pareixia que el dia acompanyava l’ambient del grup. Era un dia gris, plujós que semblava arrastrar amb les gotes d’aigua els records de les persones que, no fa tant de temps, intentaven sobreviure en aquell infern. Després del trist passeig pel passat ens dirigírem al Museu del Terror, on explicaven amb gran detall els anys de l’Holocaust. Al capvespre, cansats dels fantasmes del passat que no pareixen desaparèixer mai en aquella ciutat, ens vam dirigir al barri jueu, un barri encantador ple de petits comerços i restaurants on un pot passar una bona estona.

El dissabte era el darrer dia que ens quedava per gaudir de Berlín, així que vam anar al museu on es troba el famós bust de Nefertiti i després a la East Side Gallery, és a dir, a veure el mur de Berlín on artistes famosos han deixat la seva marca. La resta del dia ens el van deixar lliure, per fer el que volguéssim, o més bé per descobrir com funcionava el metro. Tot va anar bé encara que alguns se’n duguessin un espant quan el metro es va aturar de sobte perquè hi havia gent sobre les vies o per la manifestació neonazi. A part d’això, cada un va aprofitar el dia fent el que més ganes li feia i acceptant que el dia següent hauríem d’agafar un avió que ens portaria de nou a Mallorca i, així, a la realitat de segon de batxillerat.









AINA FONTANET NICOLAU 2n Batxillerat B


dijous, 16 de gener de 2014

Retirada de símbols

PER IMPERATIU LEGAL

Dijous 16 de gener, dissabte de Sant Antoni, en lloc d'un fogueró  propi de les dates es realitzà un davallament .  Es retiraren, a la fi,  els llaços, representatius de l'educació  i de la nostra identitat cultural respectivament, que des del curs passat vestien una de les façanes exteriors del centre. Durant el segon esplai i en un acte més o menys públic un grup nombrós de persones testimoniaren l'acatament per imperatiu legal de la llei de símbols. 
Una alumna de 1r de Batxillerat ens ha fet arribar algunes fotos de l'esdeveniment.


























Canadà-Felanitx II

 UNA ALTRA NOTÍCIA DEL CANADÀ





La nostra alumna Carolina Tranini, que també estudia 1r de Batxillerat a un centre del Canadà, ens ha fet arribar notícies seves a través d'un correu en anglès que publicam a continuació i
traduït.




"Tot i algunes petites dificultats al principi, Canadà és un lloc al·lucinant! Visc al camp, prop d'un poble anomenat Long-Sault. Al mapa cercau-lo prop de la ciutat de Cornwall (Ontario) al sudest del Canadà. 



La meva família d'acollida té 12 cavalls! O sigui que m'he aprofitat de la situació i la meva mare canadenca m'ensenya a cavalcar! De totes maneres, no hi ha gaire ocasions de fer classe per mor del mal temps.


El meu institut està a uns 20 minuts de casa, però el bus escolar necessita  40 minuts per arribar-hi perquè recull i deixa cada alumne a ca seva. Es diu Rothwell-Osnabruck School, però tothom diu RO. És petit i no hi ha la mateixa varietat d'assignatures que ofereixen altres instituts grossos del Canadà.















Estudii Biologia, Física, Teatre i Anglès, però el segon semestre cursaré Matemàtiques, Educació cooperativa i uns crèdits de Ciències ambientals i Educació exterior. Si voleu saber què és educació cooperativa, vos diré que és una assignatura a la qual l'estudiant ha d'ajudar els mestres a preparar i fer classes a nins petits.
La veritat és que el batxillerat canadenc és molt fàcil! Moltes coses que estudii només són un repàs.

Salutacions a tothom"
                                                                           Carolina Tranini     

Li desitjam des del blog que tot li vagi tan bé com sembla i que gaudeixi de totes les experiències que li ofereix aquesta etapa.









Eleccions al Consell Escolar


 EL CONSELL ESCOLAR DE L'IES FELANITX ES RENOVA

Al novembre del 2013, com cada dos anys, es renova la meitat dels membres electes del Consell Escolar de l'institut. En aquesta ocasió, s'havien d'elegir tres representants del professorat, un membre representant dels alumnes, un del personal no docent i un dels pares.



S'han incorporat al Consell Escolar, les persones següents:

Joan Tugores Alomar i Víctor Heitzmann Zamora en representació del professorat.
Antònia Vadell Nadal en representació dels pares.

Antònia Binimelis Riutort en representació del personal no docent.
Jordi Caldentey Groves en representació dels alumnes.





dijous, 9 de gener de 2014

Pregunta "indiscreta"

QUÈ ÉS EL QUE ET FA MÉS FELIÇ?



A ALGUNS PROFESSORS



Pere Grimalt

El que em fa més feliç és estar amb la gent que em cau bé

Maria José Benitez

El que em fa més feliç és venir cada dia a fer feina

Joan Mercado

El que em fa més feliç és viatjar. 

Joan Tugores
El que em fa més feliç és poder fer el que vull. 

Joan Mesquida

El que em fa més feliç és poder anar d'excursió.





A ALGUNS  ALUMNES:


Carme Campins

El que em fa més feliç, és estar amb la família.

Anna Servera: 

El que em fa més feliç, és estar amb el mòbil.


Toni De Felipe

El que em fa més feliç és muntar a cavall.