dilluns, 23 de juny de 2014

Avaluació

AVALUACIÓ


 
Hem arribat a la fi del curs 13-14, difícil, incert, verd i ple d'adversitats, però també d'accions que ens han cohesionat entre nosaltres i amb altres col·lectius de dins i de fora del món educatiu.
Ens agradaria, en aquesta ocasió, comentar la situació del blog, ara un poc més consolidat que quan va néixer. Hereu de la revista NO DIGUIS DOIS, i amb el mateix nom, no compleix ni ho pretén els mateixos objectius. Si la revista perseguia ser el producte periodístic elaborat amb la participació de tota la comunitat educativa, sobretot dels alumnes, el blog, per la seva immediatesa i actualitat no hi pot comptar de la mateixa manera. Sí que ha estat el lloc de publicació de les seves fotos, dels seus articles d'opinió, de ressenyes sobre llibres i de creacions artístiques (literàries, plàstiques, audiovisuals, musicals...).
Hi ha qui diu que si encara hi hagués la publicació en paper, es llegiria més. És possible. La realitat és que el món, els interessos i la manera de comunicar-nos han canviat molt i el blog hi està en concordança. Quan entram a l'apartat d'estadístiques, ens adonam que hi ha algú que el mira. L'historial ens diu que, a l'hora de redactar aquesta entrada, hi ha hagut 14.085 visualitzacions en total des de la seva creació. N'apareixen des d'Estats Units, de Rússia, de Canadà i del molts altres llocs d'Europa. No està gens malament.
En comprovar quins han estat els articles més visualitzats durant aquest curs, observam que de les ENTRADES la més visitada ha estat la Carta oberta al batle de Felanitx, de 16/11/2013, seguida de Copien els nostres alumnes?, de 13/03/2014 i de La Garangola III, de 18/05/2013. Quant a les PÀGINES, no hi ha dubte que, amb molt avantatge, les fotos han tengut un major nombre de visitants.
També pensam que ha millorat la presència del blog des de la col·locació de l'ordinador específic a la sala de professors.
Compleix una funció el blog? Pensam que sí. Imprescindible? Gens! 

El que sabem cert, però, és que contribueix, com una peça més, a deixar constància de tot o quasi tot el que passa relacionat amb la nostra comunitat. Quina il·lusió que ens fa pensar que d'aquí vint o trenta o quaranta anys algú podrà clicar l'any 2014 i veure les cares de la gent que va protagonitzar aquesta època escolar tan i tan especial.
Bones vacances i fins al curs que ve.

dissabte, 21 de juny de 2014

Adéu als alumnes de 2n de Batxillerat

COMIAT 2n DE BATX
CURS 2013-14


I pensar que fa sis anys entràvem desorientats a l'institut, espantats pel canvi, amb motxilles que gairebé eren més grosses que nosaltres mateixos, mirant enlaire per observar amb admiració els alumnes més grans...

I ara ja en sortim, alguns més orientats que d'altres, espantats pel brutal canvi, amb motxilles carregades de somnis i de projectes de futur, mirant endavant per adonar-nos que enguany nosaltres hem estat aquells admirats “alumnes grans” i que ara ja és l'hora de triar un nou camí.



No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc […]

Estenc la mà, Miquel Martí i Pol (Fragment)


Miquel Martí i Pol no pensava en nosaltres quan escrigué aquests versos, però el més fascinant de la poesia és que té infinites interpretacions i per això és fàcil fer-te-la teva. No tornaràs mai més, no, dolça (i a vegades no tant dolça) etapa adolescent a l'IES Felanitx, als passadissos renouers de primer d'ESO, a l'aula de música tocant flauta, al taller de tecnologia construint ciutats i cases amb aigua i llumets, al laboratori fent pocions màgiques, al pati ajaguts quan arriben els primers rajos de sol primaverencs, a les aventures en bicicleta, a les excursions, viatges, concerts i, finalment, al galliner, aïllats de la resta del món, sentint dia sí i dia també aquella paraula tan temuda, odiada i inquietant: selectivitat.
A l'institut hem patit una mena de metamorfosi i ara és aquell precís instant en què ens surten les ales. Hem tengut uns professors que amb la seva tasca docent, la seva lluita pacient i el seu suport continu ens han format amb l'esperança de brindar-nos el millor futur possible. És per això que no hem de tenir por de volar, de fer el que realment ens agrada, sense oblidar dos ingredients absolutament necessaris per mantenir el vol: la il·lusió i la constància.

Dolça (i a vegades no tant dolça) etapa adolescent a l'IES Felanitx, hauràs deixat empremta, i tant! El record perpetu d'una etapa, d'uns professors, d'uns companys, d'uns amics... Ja que, ho vulguem admetre o no, som el que vivim i us hem viscut a vosaltres: som un trosset de vosaltres.

Estam molt agraïts per tot, de tot cor!

A reveure IES Felanitx!


Maria del Mar Grimalt, 2n Batxillerat A.





divendres, 20 de juny de 2014

Festa de comiat de 4t d'ESO

ELS ALUMNES DE 4t D'ESO FINALITZEN ELS ESTUDIS AMB UNA FESTA



La festa va consistir en un berenar a l'entrada de l'institut i  un acte a l'auditori de Felanitx que va comptar amb una actuació musical per part d'alguns alumnes, una recopilació de fotografies dels quatre cursos d'ESO, una aportació oral de cada grup, el lliurament de diplomes per part dels tutors i un parlament final del director.


APORTACIÓ DEL ALUMNES:

Tot això que durant quatre o més anys hem anat construint, demà acaba i possiblement no oblidarem mai el que hem passat aquest curs perquè és el quart. Aquí s'acaba una etapa.
En aquesta etapa hem fet amics que ens duraran per sempre, hem conegut persones que potser no tornarem a veure o amb qui no tornarem parlar mai més. Però no oblidarem això, en podeu estar segurs, perquè, per poc que sigui, alguna cosa hem viscut junts, per petita que sigui.
Creis que hi ha algú que mai no hagi vessat unes llàgrimes amargues, obertament o dissimuladament, perquè estava acabant una història? Una història com qualsevol altra... S'acabava aquella història meravellosa, només faltava un simple adéu, un adéu trist, dolgut, per la pèrdua d'aquelles persones amb qui havia passat molt de temps, amb qui havia viscut aventures... Trist per la certesa o incertesa de no tornar a veure gent que estimava, que admirava. Gent que en algun moment la varen veure partir i sense la qual la vida li hauria semblat buida i absurda, sense esperances ni somnis per complir al seu costat.
Diuen que tot el que comença algun dia ha d'acabar, és llei de vida.
Gràcies per aquest quart, per aquests cursos tan meravellosos, perquè dilluns ja no ens haurem d'aixecar prest i començarà la bona vida, la vida d'estiu on no saps quin dia és però poc importa. Així que gaudiu al màxim d'aquest estiu sense cap preocupació. Bon estiu!



Ja era hora d'acabar
l'estiu ja és arribat,
la platja ens espera
i també els gelats.
Els llibres a l'estanteria quedaran
i de pols aquests s'ompliran

Molts d'aquí volen partir
i el seu camí per una altra banda seguir,
d'altres volen quedar
i a l'institut els seus estudis acabar.

N'hi haurà alguns 
que a les aules tornaran
però aquesta vegada
per poder ensenyar
i així una altra generació crear.

Els nostres camins se separaran
però el record ens unirà
i algun dia caminant
tornarem a trobar
un amic d'abans.

Gràcies pels anys que hem compartit,
pels coneixements adquirits,
pels moments viscuts,
pels companys que hem conegut,
pels records que ens acompanyaran,
pels professors que hem tengut.

Gràcies.





DISCURS DEL DIRECTOR:


La coronació de Felip VIè pren una dimensió històrica pel fet de coincidir amb aquest primer acte de graduació en ESO de l'IES Felanitx. I per això serà recordada en els llibres d'història.

Alumnes de 4rt d'ESO, alumnes de 1r d'ESO, companys de Claustre, tots sabem que aquest acte d'avui és un experiment, una pràctica que en futures edicions sortirà millor. També la meva intervenció. En qualsevol cas, en nom de tots vull donar les gràcies als organitzadors, als tutors i a tots els alumnes participants.

Com han indicat algunes de les vostres intervencions, passau de l'educació obligatòria a la no obligatòria. Vosaltres i els vostres pares teníeu el dret i el deure d'estar escolaritzats dels 6 als 16 anys. Això s'ha acabat. I significa moltes coses.

Ha arribat el moment, si no ho havies descobert, de saber que estudies per tu, és hora de superar la idea d'estudiar per aprovar, sobretot del llastimós objectiu d'estudiar un mínim, saber un mínim i aprovar un màxim. Has de generar el teu propi interès per saber i per saber fer coses. Si no el tens, alguna cosa no va bé en el teu maquinari o en el teu programari. És hora de veure que l'aprenentatge i la vida són el mateix.

Que no vos confongui la gratuïtat de l'educació postobligatòria ni quedar al mateix centre. No és gratuïta, és molt costosa i la pagam amb els nostres imposts. Si estudiau batxillerat o formació professional a l'IES Felanitx, podeu caure en l'error de pensar que feix 5è d'ESO: les mateixes aules, els mateixos professors... Això no passa als alumnes que s'incorporen de Porreres o d'Es Lledoner.

Mirem endavant. Un motiu més per fer un bon Batxillerat al dia: els que ara acaben 3r d'ESO seran la primera generació que s'haurà de presentar a una revàlida per obtenir el títol de Batxillerat. Un bon motiu per anar al dia, ja que vosaltres encara podeu acabar el batxillerat en les condicions actuals.

Sigau un poc més generosos amb el vostre aprenentatge: dedicau més temps a l'estudi, dedicau més temps a vosaltres mateixos, l'estudi no roba vida, en dóna.

De la vostra formació, crec que el professorat en tenim dues preocupacions principals. La primera, és el dèficit de lectura. Llegiu poc, llegiu malament i davant la dificultat, abandonau immediatament. Cosa que em duu a la segona preocupació, la falta d'esforç personal. Allò que els vostres pares coneixen com a força de voluntat. Llegir està mal vist. De les lectures obligatòries, són molts els que només miren un resum per internet. És un error.

El problemes més difícils són els que tenen l'enunciat llarg, tot i que després només et demani sumar dos i dos. A la tercera línia, l'estudiant diu que no ho entén. I no hi ha intenció de tornar-ho a llegir.

Llegiu, llegiu i llegiu


Canviam de tema. Heu estudiat a l'escola pública. La que combina igualtat d'oportunitats i llibertat. Ha estat un curs molt complicat per al professorat. Hi ha professors que han lluitat molt per la dignitat de la pública. Han coincidit els vostres 4 anys d'ESO amb el meu període com a director. Sou la primera generació que no ha vist millorar l'educació respecte a la generació anterior. Fins fa poc, sempre havíem millorat. A l'IES Felanitx hem fet un esforç molt important perquè les retallades no arribassin a les aules i només les patíssim els professors, però perquè en tengueu una idea durant els vostres 4 anys d'ESO, els professors del nostre institut han baixat de 105 a 90, en el moment més difícil econòmicament el centre es va quedar amb sols 9 euros al banc i els nostres sous són més o menys un 20% inferiors.

Es fa un poc difícil en aquests anys de crisi i d'incertesa animar els joves a l'estudi, però estic segur que la formació personal és el que més obri portes. L'estudi no aporta de manera immediata felicitat, salut o èxits amorosos, però és molt més fàcil que aquestes coses arribin a la persona formada.

Triau camins amb amplitud de mires (no ho faceu només per solucionar problemes immediats (no faig matemàtiques, perquè no em van bé, sabent que després em faran falta) i no fonamenteu la vostra elecció només en qüestions laborals o dineràries, sínó pensant en el que t'agrada instintivament i en el que pot ajudar a desenvolupar-te. No hi ha ara garanties d'èxit econòmic a partir de l'esforç formatiu, però hi ha moltes possibilitats de fracàs sense esforç formatiu.

Seguiu estudiant, perquè el dia que una persona s'atura d'estudiar, comencen les dificultats per seguir aprenent i és complicat tornar-hi. Hem de recordar que el que val és el camí, com en el viatge a Ítaca.

Quan surts a fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
que siguis vell quan fondegis l'illa.

Abans d'acabar, un consell a mig camí entre la prudència i la polissonada. El diré en anglès, amb una frase feta: the second mouse gets the cheese. És el segon ratolí el que agafa el formatge. El primer queda a la ratera.

Bé, avui és un dia de celebració. Heu acabat un cicle d'estudis. Enhorabona. Ahir a les juntes d'avaluació vàrem poder comprovar que molt majoritàriament els alumnes de 4t d'ESO promocionau i vos titulau ara al juny. I la perspectiva és que al setembre siguin encara uns quants més, vistes les notes. Estic segur. Enhorabona als titulats, doble als que han rebut una menció honorífica, també als alumnes de 1r d'ESO que ens acompanyen. Que tengueu un bon estiu. 

Gràcies.







Fi de curs musical - 2014

MÚSICA PER ACABAR EL CURS



Com cada any, el darrer dia de curs, la comissió de solidaritat ha organitzat un concert la recol·lecta del qual va destinada a un organisme no governamental. Diversos grups formats per alumnes i professors del nostre centre amb alguna aportació externa han interpretat un repertori ben divers.



Per altra banda, ha tengut lloc un concurs de coreografies amb la presència d'un jurat molt singular.
 















I els alumnes de 1r d'ESO sota la direcció del seu professor de música han realitzat una mostra de percussió amb objectes d'ús quotidià.

L'acte ha acabat amb una ballada i una cantada amb la participació voluntària de professors i alumnes.



Excursions final de curs

 DARRER DIA DE CLASSE
 A LA PLATJA

Després d'una setmana poc pròpia de juny, amb aigua, llamps i trons, dia 19, com si ho haguéssim encarregat, va lluir un bon sol i va permetre que una bona part d'alumnes i de professors tancassin el curs amb una excursió a la mar. Vegeu-ne algunes fotos.


CALA MONDRAGÓ-S'AMARADOR
2n i 3r d'ESO






ES CARBÓ
1r de Batxillerat






































Teatre final de curs

ELS ALUMNES DE 1r I DE 4t D'ESO ASSISTEIXEN AL TEATRE


Com a activitat de final de curs, els alumnes de 1r i de 4t d'ESO assistiren a la representació teatral d'una versió de la rondalla "En Joanet de sa gerra" d'un grup molt jove manacorí.







dilluns, 16 de juny de 2014

Goodbye, Richard

ELS ALUMNES D'ANGLÈS I L'AUXILIAR DE CONVERSA D'ENGUANY S'ACOMIADEN

My year at IES Felanitx

Where do I start? It by far exceeded any expectations I had going into the year. I had previously done the program for a year in France in two different primary schools and so I was very much excited, although slightly nervous about doing a year at secondary level.

I arrived on my first day by bus to meet the director, amidst the strikes and two school exchanges (with Denmark and Sweden) to discuss my timetable and meet the teachers in the English department.

I spent the year working with 1eso, 2eso and 3eso, focusing primarily on speaking and conversation. It quickly became clear to me that everybody was very welcoming, both teachers and students, and this made my settling in period very easy. We covered everything in class, from simply talking about our weekends to singing British songs and constructing role plays. I enjoyed conducting various projects with 2eso and 3eso which involved photo or video presentations of fictional stories, traditional Mallorcan food and local sights etc. The list is endless.

In May, I accompanied my two 3eso classes as part of the exchange along with two English teachers Toni and Carmen. I already had well established relationships with the students and teachers and this was probably the highlight of my year. Teaching is a career I want to pursue and the experiences I had both inside and outside the classroom are invaluable.

I cannot thank the school enough for the year it has given me. From the moment I walked through the door at 8am to the moment I left, everybody greeted me in the corridor whether they were teachers or students and whether I worked with them or not. A year to remember, thank you!

dijous, 12 de juny de 2014

Au revoir, Lucie Evrard!

ELS ALUMNES DE FRANCÈS I L'AUXILIAR DE CONVERSA D'AQUEST CURS S'ACOMIADEN



Une année à l'Institut de Felanitx comme assistante de français
Une année à l'Institut de Felanitx comme assistante de français « Il était une fois, dans un petit village dénommé Felanitx, une école secondaire qui abritait de drôle de petits élèves. Un jour, certains d'entre eux avaient eu une curieuse envie, celle d'apprendre le français ! De tout âges et de toutes origines, ces petits collégiens avaient défié les courants et les modes en affirmant courageusement leur attrait pour ce langage si peu usité dans leur contrée... Jours après jours grâce à des cours créatifs et fantastiques, ils avaient bravé les difficultés de la langue, affrontés les exceptions récurrentes, les prononciations terrifiantes et les règles insensées du redoutable français... Mais c'est alors qu'un jour, atterrit au sein de leurs classes une belge, locutrice native et naïve... » Vous voulez connaitre la fin de cette histoire ? Alors ne soyez pas déçu, mais oui, les contes merveilleux se terminent bien. Car c'est en effet de ça qu'il s'agit ici, une année merveilleuse en tant qu'assistante de langue à l'institut secondaire de Felanitx. Des élèves fabuleux, inventifs, dynamiques et respectueux. Des cours de français surprenants et enrichissants. Un département de langue étrangère chaleureux et vivant. Une école agréable sur une île paradisiaque. Les héros, les vedettes, les protagonistes, les figurants... Merci à tous les personnages qui ont construit et partagé mon conte d'aventure cette année.