dimarts, 31 de març de 2015

Col·loqui amb exalumnes

 LA VEU DE L'EXPERIÈNCIA


Un grup d'estudiants de 2n curs de Grau i de 2n curs de Cicle Superior han visitat com fa una sèrie d'anys el nostre centre per contar la seva experiència acadèmica i vital als nostres alumnes de 2n de batxillerat. Entre ells s'estableix un diàleg que els ajuda a resoldre dubtes i també a animar-los a emprendre aquesta aventura que aviat es trobaran.


Olimpíada de Geografia

 JOAN BARCELÓ MOYANO, GUANYADOR ABSOLUT



L’IES Felanitx va participar amb un reduït grup d’alumnes de 2n de Batxiller a la IX Olimpíada de Geografia d’àmbit balear celebrada a la UIB el passat 4 de març. La prova consistia en un examen de 75 preguntes tipus test relacionades amb els continguts de l’assignatura impartida al batxillerat social. Fins a 126 alumnes de totes les illes hi participaren.

Les notes es feren esperar però dugueren bones noves: Joan Barceló Moyano, alumne de 2n A, va resultar-ne guanyador absolut. A més, cal destacar que en Joan va obtenir la millor qualificació de les nou Olimpíades de Geografia que s’han organitzat.

Els premis per a l’alumnat són els següents:
1-Pels tres primers classificats: matrícula gratuïta per a l’any acadèmic 2015/2016 en qualsevol titulació impartida a la UIB.
2-El primer qualificat també podrà gaudir d’un mes gratuït a la Residència d’Estudiants de la UIB.
3-Els tres guanyadors tindran opció a participar, com a representants de les Illes Balears, a la VI Olimpíada de Geografia d’Espanya, d’àmbit estatal, que es farà a València els 17, 18 i 19 d’abril de 2015 sota el patrocini del Col·legi de Geògrafs.
4-A més, els guanyadors podran disposar d’un val per a l’adquisició de llibres, material didàctic o artístic pels valors següents:
a)Primer premi: 250 euros
b)Segon premi: 200 euros
c)Tercer premi: 150 euros


Volem manifestar l’alegria i l’orgull que ha suposat aquest fet per a l’IES Felanitx i en particular per al Departament de Ciències Socials, i donar l'enhorabona al nostre alumne Joan pel seu excel·lent resultat.

Viatge d'estudis: Berlín, Suècia

 ELS ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT VISITEN BERLÍN



Entre els dies 18 i 22 de març, els alumnes de segon de Batxillerat ens prenguérem un merescudíssim descans de les nostres atrafegades vides acadèmiques per gaudir d’una ciutat ben entretinguda i de la companyia dels nostres amics. Berlín ens esperava amb els braços oberts i ens va oferir una gran diversitat d’atractius: grans monuments, una conjuntura històrica realment interessant, menjars d’arreu del món, cervesa autòctona, tendes on materialitzar els impulsos consumistes, espais alternatius d’allò més underground i, fins i tot, un clima favorable. Ens allotjàrem en un cèntric hostal per a joves molt europeu i acollidor (amb una concorreguda taula de billar, entre d’altres coses).
Recorreguérem, a estones amb desgana, molts de kilòmetres per aconseguir fer-nos una idea d’una ciutat tan ampla. Evidentment, no ens perdérem els imprescindibles, com la icònica porta de Brandenburg, la transformada Alexanderplatz o la East Side Gallery (el famós tros de mur graffitejat), immortalitzats a través d’incomptables selfies.


A més, vam visitar museus com el de la tecnologia o el de Nefertiti, on es conserven autèntics tresors històrics de totes les èpoques. Altrament, ens endinsàrem en el fosc passat del país amb un tour guiat pel camp de concentració de Sachsenhausen, on coneguérem de primera mà el funcionament de les granges del terror nazis. Tots ens sentírem esgarrifats davant d’aquell monument a la crueltat, per on passaven des de presoners de guerra a comunistes o jueus. També férem un petit tast d’allò que fou el simbòlic mur que dividí la ciutat (i el món) durant vint-i-vuit llargs anys, amb molts relats commovedors al darrere.
Per a consol de les nostres padrines, ens alimentàrem molt i bé, tastant les peculiars salsitxes Currywurst o el Kebab del barri turc (Kreuzberg). Disposàrem de molt temps lliure per anar de compres i a bars o inclús fer alguna escapada cap a zones que quedaven fora del programa previst, com l’estadi olímpic.
El bon temps passa de pressa i ben aviat ens vérem a l’avió de tornada, passant per damunt dels Alps i acomiadant-nos d’una ciutat que molts desitjam tornar a veure algun dia.
  

Joan Barceló Moyano. 2n Batxillerat A.




UN POC ENFORA JA...
L'INTERCANVI AMB SUÈCIA



 
 
L'intercanvi amb Suècia que ha tengut lloc aquest curs 2014-2015, on han participat 32 alumnes i dues professores de l'IES Felanitx, ha deixat  tots els participants amb molt bones sensacions.

Els estudiants suecs varen venir a Mallorca a mitjan Octubre on vàrem poder aprofitar el bon temps i gaudir tots junts de la contrada. Gràcies a les bones condicions meteorològiques va ser més fàcil poder reunir-nos tots i conèixer millor els estudiants nouvinguts.




Quan els alumnes de 1r de Batxillerat de l'IES vàrem 
viatjar a Suècia va ser fantàstic. Tots nosaltres ens vàrem allotjar al poble de Gävle, situat a la vora de la costa. Unes de les coses que evidentment ens varen impactar foren el clima fred i la quantitat de neu que hi va arribar a haver durant tota la setmana. La nostra reacció de la primera matinada en veure la neu que havia caigut durant la nit va ser molt divertida, ja que molts de nosaltres no n' havíem vist mai tanta.

Durant tota la setmana vàrem dur a terme diferents activitats com anar a la neu, veure un partit de hockey, anar a patinar i moltíssimes coses més, totes elles molts especials.

També, com és de suposar, vàrem assistir a l'institut cada dia, on vàrem elaborar els nostres projectes sobre les semblances i les diferències entre Suècia i Mallorca, els quals presentàrem a finals de setmana.

L'institut de Gävle estava format per diversos edificis separats per temàtiques i comptava amb un menjador gratuït. Ens varen cridar l'atenció l'organització i els mètodes, així com les instal·lacions, del sistema educatiu suec.




Ja sabem que la gent d'allà és considerada més freda, però tot i així, cap de nosaltres no va tenir cap problema per integrar-se, sinó que tots vàrem experimentar una agradable relació amb els estudiants i també amb les seves famílies. Es varen esforçar molt per donar-nos a conèixer la cultura, els llocs i la tradició d'allà.

Quant al menjar i als aliments, trobàrem abundància de carn en les menjades que eren de consistència pesada. I vàrem trobar a faltar la fruita i la verdura fresca.

Una cosa estranya és que la gent sueca beu llet i begudes gasoses  amb totes les menjades, en lloc d'aigua.

Cal destacar que posseeixen una gran varietat i quantitat de productes dolços i xocolates, tots ells fantàstics, i que tots els emigrants a Suècia vàrem tastar i menjar sense cap problema.

La principal diferència amb les rutines del menjar és l'horari, ja que dinen sobre les dotze del migdia i sopen al voltant de les cinc. Però, de tant en tant, realitzen una picada, que consta normalment de té o cafè combinat amb un dolç. Aquesta picada acompanyada amb un descans i bona companyia és denominada «fika».



Per acabar, tots els participants opinam que ha estat una experiència única i irrepetible, en la qual  tots ens hem sentit acollits i molt ben atesos. Hem fet unes amistats noves increïbles a qui agraïm tot el que han fet perquè tots gaudíssim  del moment.

Recomanam a totes les persones que puguin realitzar una activitat així, que ho facin, ja que coneixes i aprens moltíssim, malgrat la neu no s'aturi de caure.




Llum Mestre i Lino Müller (1r de Batxillerat A i D)

dissabte, 28 de març de 2015

Memorial de Tabarka

ELS ALUMNES DE 1R D 
OPINEN SOBRE 
MEMORIAL DE TABARKA



Tots els alumnes de 1r d'ESO han llegit, durant aquest segon trimestre que acaba, una novel·la de Ponç Pons titulada Memorial de Tabarka. En acabar-la han escrit la seva opinió i en aquesta ocasió us en publicam una mostra dels alumnes de 1r D.

Ha estat molt interessant. Per a mi  és molt difícil que m'agradi un llibre perquè no m' agrada gens llegir. En tot moment hi ha hagut acció. El meu personatge preferit ha estat Enzo perquè ha estat molt divertit.(J. Viñas)
 
M'ha agradat ja que a mi m'agraden els llibres d'aventures, misteri i amor . La part que més m'agrada és quan tots aconsegueixen alliberar-se d'Aben Yusuf. La part que menys m'agrada és el diàleg entre els frares . El personatge que més m'agrada és Ismael perquè és un nin molt valent i aconsegueix un pare bo i valent .(A. Collado)


Molt entretengut perquè a mi m'agraden molt els llibres d'aventures. M'he sentit més identificada amb en Gunhar perquè ajuda  les persones. El que més m'ha agradat ha estat quan en Gunhar va voler ajudar  n'Ismael i  es va convertir en el seu pare. La part que menys m'ha agradat és quan n'Aben Yusuf va obligar  en Gunhar a lluitar. (A.M.Nicolau)

Al principi trobava que el llibre era avorrit però al final m'ha agradat. Jo no tenc un personatge preferit però he trobat que era molt graciós quan Aben Yusuf feia comentaris "verds". La meva escena preferida és quan feien l'elixir amb tots aquells ingredients estranys. I aquesta  és una part divertida com el començament del capítol 23 perquè feia comentaris graciosos com: "No en deixaré cap de viva" (referint-se a les esclaves). I quan ho llegíem tots ens posàvem a riure molt. (A. Piñero)


M'ha agradat perquè, encara que tenia parts avorrides, moltes eren entretengudes i fins i tot divertides. Al principi pensava que no m' agradaria però no s'ha de valorar un llibre per la portada.
El personatge que menys m'ha agradat és Aben Yusuf, encara que donava un poc de d'emoció al llibre. (L. Salas)

M'ha agradat molt perquè hi havia molta acció  entretenguda i divertida. I trob que si et concentres pots imaginar  que estàs dins  la història i tenir les mateixes sensacions que tenen els personatges i el personatge que m'ha agradat més ha estat en Gunhar per demostrar la seva valentia, la seva sinceritat i el  gran cor que té. (T. B. Adrover)

Aquest llibre m'ha agradat molt, m'ha fet valorar la dignitat i l'entrega a les persones que més s'estimen.  El personatge amb qui  més m'he identificat  ha estat N'Ismael, perquè és un fill i sé el que se sent en veure el teu pare que s'allunya o una altra cosa parescuda.  Hi ha hagut una escena molt avorrida, quan els Frares xerraven amb en Gunhar i la més fascinant i divertida ha estat quan va hi  haver el mal temps al vaixell. També m'ha fet sentir més passió per la vela i les seves característiques ja que som marinera i m'he pogut posar a la pell dels persontatges. ( A. C. González)

A mi, normalment, aquestes històries no em solen agradar gens ja que m'agrada més llegir sobre amor i coses així. Però amb aquest llibre m'he adonat que no només els llibres d'amor són interessants, sinó que també ho poden ser aquests llibres d'aventures. Així que si li he de posar una puntuació de l'1 al 100, li posaria un 100. (L. Munch)


 

dimarts, 24 de març de 2015

L'habitatge a 4t ESO A

ELS DIFERENTS TIPUS DE CASES
   
Marina Obrador Obrador
Biel Fiol Rigo


Amb l'objectiu de conèixer com viuen i les principals característiques de la llar dels alumnes de 4t A, hem fet un estudi que aclareix els trets essencials de la situació estudiada.
A continuació oferim els resultats més rellevants extrets de l'enquesta realitzada entre els vint-i-set alumnes de la classe.
En primer lloc, cal ressaltar que, tot i que l'institut està ubicat a Felanitx, només el 22% dels alumnes hi viuen. Destaca que els 37% dels alumnes procedeixen de Portocolom. La resta viu en altres nuclis del municipi, com Cas Concos i S'Horta (11%, respectivament). També hi ha alumnes que procedeixen d'altres municipis: hi ha alumnes, per exemple, de Calonge i Cala d'Or (19%).
Una dada significativa és que el 89% dels alumnes viuen en un habitatge propi, mentre que només l'11% viu en un de llogat. Podem afegir que un 78% dels alumnes viuen al casc urbà mateix, mentre que el 22% viuen a fora vila. D'altra banda, un 70% de les famílies gaudeixen d'un segon habitatge, en què passen principalment els estius (50%).
En segon lloc, hem analitzat les perspectives de futur pel que fa a l'habitatge que tenen els alumnes. Podem afirmar que molts d'ells tenen expectatives de canvi. Un 85% afirma que preveu canviar-se d'habitatge en el futur, mentre que un 78% compta de canviar-se també de localitat.
En tercer lloc, hem estudiat quins són els trets més destacables dels habitatges. Quant a la mida, un 55% viu en un habitatge de més de 100m²; un 33%, en un habitatge d'entre 75 i 100m²; un 12% viu en habitatges de menys de 75m².
En aquests habitatges, hi conviuen un nombre diferent de persones. En general, predominen les famílies formades per tres o quatre membres (de tres, el 37%; de quatre, el 44,4%).
Un 85% dels alumnes assegura que posseeix una habitació pròpia. D'altra banda, només un 19% no té una zona d'estudi adequada.
En quart lloc, i pel que fa a les comoditats de què les famílies gaudeixen a casa, un 71% tenen entre dos i tres banys a casa.
Quant als electrodomèstics, tothom té gelera i rentadora. Els electrodomèstics més habituals, amb més d'un 90% de famílies que en tenen, són el microones, la conservadora i l'ordenador. A continuació, amb un 84%, hi trobam la calefacció. Altres electrodomèstics, com el rentaplats o l'assecadora, són menys habituals (aproximadament, en tenen un 65% de les famílies, respectivament).
En conclusió, podem deduir que la majoria d'alumnes de 4t tenen un bon nivell de vida respecte del tipus d'habitatge i que no presenten mancances pel que fa a cobrir les necessitats més bàsiques per a viure amb dignitat.

dimecres, 11 de març de 2015

De què berenam a l'institut?


 EL BERENAR


El berenar a l'institut, tant per als professors com per als alumnes, és un tema ben important perquè ocupa principalment un dels dos esplais que esperam amb delit. El menjar naturalment no és l'únic plaer del descans perquè va acompanyat de trobades d'amics, de xerrades, de rialles... que completen els vint o quinze minuts.


Sense cap investigació prèvia ja endevinam en què consisteix  aquest àpat dels alumnes però així i tot hem fet una petita enquesta que ha servit de comprovació i d'excusa per conèixer un poc més el nostre alumnat en una de les activitats que també pertanyen a l'institut.

Els alumnes enquestats provenen de tots els nivells i no hi ha gaires respostes que permetin establir diferències segons l'edat.

La majoria dels alumnes berenen a l'institut, una sola vegada i al primer pati. De totes maneres n'hi ha un bon grup que, pel fet d'arribar tard a casa, alguns dies berenen dues vegades. La majoria, també, el duen preparat  sobretot per la mare. Així i tot  una quarta part més o menys se'l prepara personalment.


ELS ENTREPANS
Quant al tipus de berenar, hi destaca l'entrepà. Alguns pocs duen fruita o galetes.


El entrepans més freqüents són: de cuixot dolç, de cuixot i formatge i de pa amb oli tot sol. També hi surten molt excepcionalment: pa amb xocolata, crema de xocolata, confitura i formatge, sobrassada, tonyina i paté.



 Els alumnes més grans -de 4t i de batxillerat- asseguren que en ocasions porten o els agradaria portar, fruita i sucs de fruita, és a dir un berenar més saludable. 


LES LLEPOLIES

Quan es tracta de llepolies, la meitat dels alumnes enquestats en consumeixen sempre als esplais i sobretot compren al bar les anomenades "xutxes" dolces, fins al punt d'arribar a concretar quines figuretes prefereixen. Aquestes llepolies complementen el berenar duit o comprat.



EL BERENAR IDEAL

A l'hora de respondre quin seria el seu berenar ideal, si no hi hagués impediments de cap classe, hi destaquen sense cap dubte  l'entrepà de formatge i bacó  i la pizza.

Els berenars "estrella"

Alguns altres suggeriments curiosos són:
"pepito", truita de patata, ensalada, tomàtigues seques, ous amb bacó, torrada i suc de fruita, salmó amb crema de formatge, pa de poble d'Extremadura, pastís de xocolata, maduixes i cireres, espagueti carbonara,  "ensaladilla" i brownis de cannabis!

EL BAR

Aquesta informació és confirmada per una consulta al bar. Naturalment es venen més entrepans al primer pati i més llepolies al segon, i és molt, molt exagerada la preferència d'entrepans que porten bacó, amb formatge o llom. És destacable també la pressa que tenen la pizza i les canyes de xocolata.




EL BERENAR TUDAT
 
Un dels nostres interessos era també conèixer la realitat dels berenars tudats. Sortosament, molts pocs alumnes han manifestat haver-lo tirat mai. Ho atribueixen  al mal de consciència, a la responsabilitat o a la molta gana que tenen. Tan de bo que sigui així però la veritat és que més d'una vegada ens trobam pel terra o a dins les papereres entrepans just encetats.



dimarts, 10 de març de 2015

Convocatòries premis literaris

CONCURS LITERARI

DIA DEL LLIBRE 2015




Convocat pel Departament de Llengua catalana i literatura





 

BASES


1.Pot participar-hi tot l'alumnat de l'Institut. 
2.Els participants podran presentar: 

  • Narracions i/o poemes de tema lliure i en llengua catalana. (Hauran de ser treballs individuals) 
  • Videoclips a partir de cançons en català.(Podran ser treballs en grup)
3.L'extensió màxima dels treballs escrits serà de tres folis per a la narració i de 50 versos per a la poesia, a doble espai i per una cara. 

4.Els treballs escrits es presentaran per triplicat i sota pseudònim, dins un sobre tancat que durà escrit el curs a què pertany el participant i que contindrà un altre sobre tancat, dins el qual hi haurà el nom i llinatges, el curs i el grup de l'autor.

5.Els vídeos es presentaran en una USB, dins un sobre tancat que durà escrit el curs a què pertany el participant i que contindrà un altre sobre tancat, dins el qual hi haurà el nom i llinatges, el curs i el grup de l'autor. 

6.L'IES es reserva la propietat dels treballs premiats i el dret a publicar-los, i per això els textos escrits s'hauran de presentar també en suport informàtic. 

7. S'admetran treballs fins dia 14 d'abril. 

8.El jurat estarà format pel professorat del departament de Llengua catalana. 

9.Els premis, 30 euros per a cada treball premiat, s'atorgaran per categories:

           A) 1r i 2n ESO
           B) 3r i 4t ESO
           C) Batxillerat, FP i cicles formatius


10. El lliurament de premis es farà durant la celebració del Dia del Llibre.

11. Els premis es poden declarar deserts.




XXIV CONCURSO LITERARIO
DÍA DEL LIBRO”

ORGANIZA:Departamento de Lengua Castellana y Literatura del IES Felanitx

BASES:
1.- Puede participar todo el alumnado del IES Felanitx individualmente en tres categorías:
CATEGORÍA A: 1º y 2º de ESO
CATEGORÍA B: 3º y 4º de ESO
CATEGORÍA C: Bachillerato y Ciclos Formativos

2.- Se puede participar en dos modalidades: NARRACIÓN (máximo tres folios) y/o POESÍA en lengua castellana y tema libre.

3.- Todas las obras presentadas deberán estar escritas a ordenador con el tipo de letra Times New Roman 12.

4.- Las obras se podrán presentar hasta las 11 horas del día 15 de abril en la portería del instituto en un sobre cerrado en el que figuren de forma visible los siguientes datos:
-Concurso literario “Día del libro”
-Departamento de Lengua Castellana y     Literatura
-Categoría:
-Seudónimo:
5.- En el sobre se pondrán tres copias de la narración o de cada poema, cada copia con su título y con el seudónimo del autor y un sobre pequeño cerrado que contenga el nombre, curso y grupo del autor.

6.- El jurado estará formado por el profesorado del Departamento de Lengua Castellana y Literatura.

7.-Se otorgará un único premio por categoría, consistente en un lote de libros más 30€. La entrega de premios tendrá lugar el 23 de abril, en la celebración del Día del Libro.

OBSERVACIONES
-No se admitirán trabajos que no se adecuen a las bases o entregados fuera del plazo.
-Los ganadores aceptan la publicación de sus trabajos en la revista digital que edite el IES Felanitx.



Felanitx, 25 de febrero de 2015
Departamento de Lengua Castellana y Literatura

 
XIII Concurs de relats de ciència ficció
Convocat pels
Departaments
de Física i Química
i de Biologia i Geologia

PARTICIPANTS
Es pot participar individualment o en grup.

Els relats hauran d’estar escrits amb processador de textos a 1,5 espais, amb una extensió màxima de 15 fulls DIN A4. El relat no podrà dur en cap lloc el nom dels participants. S'hi poden incloure dibuixos originals.

PRESENTACIÓ DELS RELATS
La data màxima de presentació serà el divendres 17 d’abril a PORTERIA dins d’un sobre gros tancat indicant:
  • XIII Concurs de relats de ciència ficció
  • Títol del relat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Dins aquest sobre gros s'hi posaran:
1. El relat imprès només amb el títol i sense el nom dels autors.
2. Un sobre petit tancat, que ha de contenir un full amb les dades:
    • Títol del relat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
    • Nom i llinatges dels participants: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
    • Curs i grup: . . . .
JURAT I PREMIS
El jurat estarà format per professors dels departaments organitzadors i es valorarà: l’originalitat del tema i la relació amb la ciència. L'Institut obsequiarà amb 30 € als autors del relat guanyador, i amb 20 € al segon classificat.

dimecres, 4 de març de 2015

La roba a 4t ESO A


IMPORTÀNCIA DE LA ROBA
 a 4t ESO A
Dien Maria Grapengiesser 
Maria Rigo Mas


Amb la finalitat de conèixer més informació sobre el tipus de roba que és més utilitzada a la nostra classe, hem fet una enquesta sobre aquest tema a tots els nostres companys de classe,realitzat el 18 de gener del 2015, a continuació estan explicats els resultats.

Més de la meitat de la classe (59.3%) duen roba vaquera a un dia qualsevol de la seva vida, i en canvi, la resta (40.7%) prefereixen anar vestits més còmodes, per exemple, portant xandall.

Una altra observació que vàrem apreciar, va ser que segons les despeses de cada peça de roba comprada, la majoria (63%) gasten al voltant de 20€, una altra part de la classe (33.3%), més de 50€ i la resta (3.7%), és a dir, una persona, gasten mes o menys 10€.
Les botigues més populars a la nostra classe són, entre altres: H&M, Bershka, Pull&Bear,Mango, Zara, El Corte Inglés... (92.6%), les menys populars (3.7%) mercat i tendes de segona mà, igual que les marques com Channel, D&G, Massimo Dutti... (3.7%).


El temps necessitat durant els dies normals per decidir la roba que s’ha de combinar, és menys de 5 minuts per la majoritat dels alumnes (55.5%), després també hi ha qualcuns (37%), que empren al voltant de 10 minuts i la resta (18.5%) utilitzen més de 20 minuts. En canvi, en ocasions especials, la majoria (81.4%) utilitzen mes o menys 35 minuts i la resta (29.6%) utilitzen menys de 10 minuts.

Segons la importància del que pensen els altres segons la roba que duus, vàrem veure que a la majoria de la gent els importa poc (59.3%) o gens (37%), i només a una persona (3.7%) li importa molt l'opinió dels altres.

Finalment, la resta d’observacions que hem fet són més generals, per exemple, si prefereixen la roba d’estiu (78.8%) o d’hivern (22.2%), acolorida (81.5%) o monòtona (18.5%), amb
complements (33.4%) o no complements (66.6%).

En conclusió, podem veure que hi ha molta varietat de gustos i despeses entre els alumnes de 4tA. Com diu l’expressió, per gustos colors.



El tabac, l'alcohol... a 4t d'ESO


EL TABAC, L'ALCOHOL I ALTRES DROGUES
 A 4T D'ESO B 

     Toni Xavier Adrover Vidal

   Abdelkabir Bittich                                                    




Tots estam d'acord que la majoria de persones han provat algun tipus de beguda alcohòlica o han fumat alguna vegada; segons diversos estudis cada generació comença més prest a prendre aquest tipus de substàncies. La majoria dels adolescents que ingereixen aquestes drogues només ho fan per diversió o per guanyar popularitat. Per demostrar aquests fets hem realitzat una enquesta a vint-i-dos alumnes de 4t d'ESO, per conèixer amb exactitud quin tipus de substàncies prenen i amb quina freqüència.


Segons els resultats de l'enquesta, setze dels enquestats asseguraven haver provat alguna vegada algun tipus de beguda alcohòlica, mentre que la resta han contestat de forma negativa, això demostra que, com ja hem dit abans, cada vegada es comença més prest a consumir les anomenades drogues.
 Aquestes atempen contra la salut de qualsevol persona, alguns d'una forma més imminent i altres d'una forma més prolongada, això fa que donem pas a la següent qüestió: Amb quina freqüència prenen aquest tipus de substàncies?

La majoria dels alumnes que han contestat aquesta pregunta han verificat que només beuen a les festes, mentre que una minoria ha afirmat que no ho fan mai. Cal pensar que de moment per a ells no és una addicció, només una forma d'entreteniment i de passar una bona estona amb els amics. Els licors amb més sortida per als joves d'avui dia són el ron, el vodka i la ginebra que alternen amb refrescs com per exemple: Coca Cola, Fanta, etc, el que fa que rebaixi l'efecte de l'alcohol. Per una part, en certes ocasions aquestes begudes ajuden al fet que l'alcohol no afecti en accés el sistema neurològic, però per una altra banda la mescla d'una beguda alcohòlica amb la d'un refresc pot provocar una sobreexcitació i en casos extrems pot acabar amb un coma etílic.


Deixant de banda l'alcohol i els seus problemes, donam pas a la segona part de l'enquesta: Realment hi ha addicció a la marihuana o al tabac?


Més de la meitat dels enquestats han assegurat que en consumeixen esporàdicament o a les festes, un 40% mai i uns pocs sempre. Si haguéssim d'establir uns paràmetres entre la gent que fuma de forma diària i la gent que no fuma mai, podríem considerar que només una minoria hi estan enganxats. 

La droga més sol·licitada entre els joves és sense cap dubte la marihuana, seguida del tabac i d'altres substàncies que desconeixem. N'hi ha tantes i de tant diverses que en un simple informe no es podrien redactar.


Finalment farem referència a una minoria d'alumnes que ens han contestat de forma positiva i a la vegada sincera, sobre el consum d'altres drogues.



En conclusió, la majoria de persones d'aquesta classe són persones que només consumeixen drogues a les festes.  La meitat  ho ha fet en excés alguna vegada però en general saben controlar-se. A l'hora de fumar són persones bastant actives en aquest aspecte ja que més de la meitat ha assegurat haver fumat alguna vegada, encara que només 3 persones ho fan sempre, mentre que 10 no ho han fet mai. Per acabar cal destacar que només dues persones han provat altres tipus de drogues.




Resultats de l'enquesta 
en forma de gràfics.



 
1. Prens cap tipus de beguda alcohòlica?



2. Amb quina freqüència prens aquest tipus de begudes?


  1. Quin tipus de begudes alcohòliques sols beure?





4. T'has engatat mai?






  1. Has fumat mai?













6. Amb quina freqüència sols fumar?








7. Quines substàncies sols fumar?


8. Has consumit mai cap altre tipus de droga?