dijous, 26 de novembre de 2015

Consell escolar

ES RENOVA EL CONSELL ESCOLAR



Durant la setmana del 16 al 22 de novembre hi va haver eleccions al Consell escolar per renovar-ne alguns dels representats. Cal ressaltar la poca participació dels pares (11'42%) tot i les facilitats que se'ls va proporcionar.  Varen ser tres convocatòries diferents de les quals us en donam els resultats.

ALUMNAT: Olívia Lund (2n ESO)
                 Mireia Casasayas (2n Batx)

PARES/MARES: Antònia Caldentey

PROFESSORAT: Antoni Capó
                         Miquela Ferrer
                         Joan Rosselló
                         Guillem Horrach 

 













dimecres, 25 de novembre de 2015

No a la violència de gènere

25 DE NOVEMBRE, UNA DIADA QUE NO HAURIA D'EXISTIR



Des de l'institut hem contribuït a la campanya de conscienciació sobre el tema de la violència de gènere amb una sèrie d'activitats organitzades a partir de la comissió de solidaritat, el departament de plàstica i l'assignatura de teatre del departament de català:


  • Muntatge de mural, símbols, collage...referits al tema.                                                                                                                                                          


                                                                                                                   
                                
  • Exposició de cartells elaborats pels alumnes de 1r i de 3r d'ESO a l'assignatura d'Educació plàstica que recorden algunes de les dones importants en tots els temps i en tots els àmbits.





  • Representació teatral de denúncia dels diferents maltractaments i de la necessitat de dir PROU!      Ha anat a  càrrec dels alumnes del taller de teatre de 2n d'ESO juntament amb la seva professora Bàrbera M Oliver.







     


     Textos llegits durant la representació

    PROU!
    PROU DE POR!
    A totes les dones
    que no han estat a temps
    de dir: Prou!

    No volem dones marcades per la por ,
    No volem més infants amb ulls esporuguits.
    És hora de fer sentir el silenci,
    de vestir de llum, les llargues nits.

    PROU!
    PROU DE POR!

    Prou de cops blaus i de nafres absurdes,
    Prou de cabells arrabassats a manades, salvatgement,
    prou de pits cremats amb cigarrets violentament.
    Prou de deixar anar, entre els dits temorosos, l’alè cap al vent.


    PROU!
    PROU DE POR!


    Esgarrifa pensar que hi ha tanta gent que té por.
    Por... que el marit no arribi gat a casa,
    por de dir: vull ser jo, i de tu ja en tenc prou!
    por d’haver fet la sopa massa fada o massa clara. Por.


    PROU!
    PROU DE POR!


    Por, fins i tot de plorar i de dir: Basta! .
    Basta!!! No volem violència de cap casta:
    ni física, ni psicològica, ni de gènere ni de nombre
    ningú no ha de ser perseguit per cap ombra !

    PROU!
    PROU DE POR!


    Però una sola veu no té cap força.
    Hem de ser més i més i més afins.
    Hem de fer sentir un no que tot ho envaeixi .
    Ha d’esclatar aquest NO dins l’oïda dels botxins!!!

    PROU!
    PROU DE POR! 
     
    F Cabot



    Nasqueres dona, i ara què?
    O creus que no ha valgut la pena?

    Valora tot el que ets i tens
    Inventa cada dia com si fos nou de trinca
    Oblida els mals rotllos
    Lluny de tu tot allò que no sigui bo
    Emprèn aventures que et facin sentir bé
    Ni se t’acudeixi deixar de riure
    Col·labora i fes equip
    Ignora tot allò que no et deixi créixer
    Aprèn de bell nou si t’equivoques en tot l’anterior. 
     
    A Santandreu

     



dimarts, 24 de novembre de 2015

Entrevista a Pere Morey


«Per a mi, escriure és un acte de lluita; no me basta entretenir el lector, li vull empeltar els meus valors, si ell s’hi sent identificat.»




Pere Morey i Servera (Palma, 1941) és un conegut escriptor mallorquí, guanyador d'un total de sis premis literaris arreu dels territoris de parla catalana. És llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i en Ciències Empresarials per la UIB, i va treballar com a professor universitari. Els gèneres que cultiva són la literatura infantil i juvenil, la novel·la històrica i la novel·la negra, tot i que també ha escrit obres de ciència-ficció, teatre, guions de pel·lícules i fins i tot de còmic. Ha col·laborat també en diverses ocasions en els mitjans de comunicació.

1. És evident que un bon escriptor necessita anys per perfeccionar el seu estil. Quan començares i què et motivà a escriure?
Als 12 anys vaig fer una revista a l’Escola de Comerç, on estudiava; el primer article va ser un comiat als tramvies, que aleshores es retiraren de la circulació a Ciutat. Llavors vaig començar una novel·la històrica per entregues a cada edició que començava dient “Era el 31 de febrer de 1313, durant el regnat de Sanç I de Mallorca”.
Ja aleshores barrejava la història amb la pardaleria de citar una data impossible. A més, sempre m’havia agradat contar als companys les rondalles que havia llegit, canviant noms i situacions segons l’auditori.

2. Tens un escriptor predilecte, algun model a qui seguies quan començaves?
Salgari i Jules Verne, perquè barregen l’emoció amb la informació, quan començava a llegir. Ara mateix el millor escriptor de novel·la història que conec és Santiago Posteguillo, que recrea Roma molt millor que Robert Graves a “Jo, Claudi”. Pel que fa a les guerres napoleòniques m’agrada molt Richard Cornwell, i per la mateixa època, referida a la marina, Patrick O’Brien.

3. D'on treus la inspiració?
De fets reals, de sensacions, o de la tècnica que jo dic del «¿what if?»: què passaria si... De tota manera, la major part de la meva obra és novel·la històrica, encara que també he fet experiments en novel·la negra, neo-rondalles i algun conte de ciència ficció.

4. Tenc entès que vares estar treballant a la Universitat. Com va ser l'experiència d'estar a l'altra banda de la sala, ensenyant en lloc d'aprenent?
La millor manera d’aprendre sobre un tema és ensenyar-lo o escriure sobre ell, perquè no et pots permetre cap error.
Les cares dels alumnes o dels oients són un bon indicador de l’interès que despertes i si el missatge està ben formulat d’aquella manera. Record especialment les expressions d’alguns dels estudiants de la península que venien a fer la ruta del Templer i l’arquitecte, com reflectien una emoció molt intensa. Això és molt reconfortant.

5. Molta gent et coneix per les teves col·laboracions a documentals a la televisió. Què et va sorprendre més del funcionament dels mitjans audiovisuals?
La quantitat de persones implicades i la poca rendibilitat entre el temps de producció i el d’emissió, la necessitat de comprimir les intervencions. Ens calia un matí sencer a tres persones fer una intervenció de quatre minuts, això sí, a diferents localitzacions.

6. Quina de les teves obres t'agrada més?
«El llaüt de vela negra» és la més emotiva; «El templer i l’arquitecte» és tècnicament més difícil pels ponts que emprava canviar d’època a cada final de capítol; «Pirènia, el país que mai no va existir» és un exercici de reconstrucció de la història real d’Europa, així com va ser, i així com m’agradaria que hagués estat. I naturalment, a totes les famílies el fill més estimat és el caganiu, per això m’agrada especialment «La darrera canonada».

7. Parlant de «La darrera canonada», el teu darrer llibre, què en destacaries?
La barreja entre els fets reals i la història personal dels protagonistes imaginaris, amb els quals esper que el lector s’identifiqui; el missatge de conscienciació de les injustícies que patim des de 1715 ençà, la proclama a favor del recobrament de la nostra dignitat... i el meu testament emocional, que surt al final.
Esper que es reparteixi en fotocòpies durant la cerimònia del meu comiat, que no serà cap funeral ni tanatori, perquè he deixat el meu cos a la ciència; així seré útil després de mort. Possiblement es farà al Museu de Mallorca, al qual he dedicat molt de temps i energies, amb música de Mahler “La cançó de la terra” com ambientació.

8. Darrerament participes en molts actes sobre el Tricentenari (1715-2015). Per què creus que és tant important commemorar aquells fets?
Un poc el que he contestat al punt anterior. Ens han amagat la nostra història, Espanya ens ha inoculat el virus del “tanmateix”, que sols es cura aplicant la vacuna del “siau qui sou”, i fa creure als curts que som un poble distint del català i el valencià, per tal de separar-nos de la nostra nacionalitat històrica i així controlar-nos millor.
Per a mi, escriure és un acte de lluita; no me basta entretenir el lector, li vull empeltar els meus valors, si ell s’hi sent identificat.

9. De tots els premis que has guanyat (que no són pocs), de quin n'estàs més orgullós?
El de la Generalitat a la millor obra juvenil de 1984 per «Pedres que suren», i és que no era cap concurs literari, sinó un jurat independent. Ara, el millor premi és aquella llum que veig als ulls d’alguns joves quan puc parlar amb ells i veig que compartim la mateixa passió.

10. Tens en ment ja una idea per la teva pròxima novel·la?
Una narració històrica a partir dels esquelets que ha sortit a les excavacions de la basílica de Son Peretó, a Manacor.

11. Quins consells donaries a algú que just està començant la seva carrera literària?
Llegir molt amb un llapis (no un boli!) en la mà i marcar a un costat els paràgrafs que més li han agradat. Llavors, fer un resum del llibre (o pel·lícula) i anotar quins canvis faria a l’argument, el final, els personatges...
Redactar exactament una pàgina cada dia, ni més ni manco, amb els esdeveniments, sensacions i emocions del dia. D’aquesta manera s’exercita l'observació i la concisió. I per enriquir el vocabulari, cercar una paraula nova cada dia al diccionari i anotar-la.

12. Molts companys de classe consideren la història com a l'assignatura més avorrida. Què penses que es pot fer perquè el jovent s'hi interessi més?
Per començar, junyir el professor a una arada perquè és l’assignatura que més fascinant pot ser. Una possibilitat és reunir-vos uns quants i veure, al cinema, televisió o al YouTube, pel·lícules sobre aquella època. O llegir els meus llibres, naturalment, per això els escric!


Pere Morey és un escriptor molt qualificat i que personalment admiro molt; he llegit dos dels seus llibres, entre el quals «La darrera canonada», i opino que té un estil d'escriure que converteix allò més mediocre i aparentment avorrit en una obra mestra. A més, reflecteix molt bé el seu sentit de l'humor en els seus protagonistes, fent que el lector s'hi senti a gust llegint-ho i fins i tot sentint-s'hi identificat. És un gènere molt concret, la novel·la històrica, que a poca gent entusiasma tant com a mi, però crec que els llibres d'aquest magnífic escriptor són una eina esplèndida per a totes aquelles persones que volen saber d'on provenen les seves arrels o volen conèixer un poc més sobre com funcionava el món en un passat que sembla llunyà però que en realitat no ho és tant. Ha estat tot un plaer entrevistar-lo i espero que hagi servit perquè més d'un conegui un tipus de literatura poc freqüent en l'àmbit juvenil però que pot resultar igualment molt interessant.

Miquel Maimó Vidal
4t ESO C

dijous, 19 de novembre de 2015

Minut de silenci

SOLIDARITAT AMB PARÍS




Arran dels fets ocorreguts aquests dies passats a la capital de França, el centre va paralitzar les classes a les 12h del migdia de dilluns dia 16. Tota la comunitat escolar es va reunir al pati de l'institut i va dedicar un minut de silenci en solidaritat amb la situació.



Solidaritat amb el Sàhara

AIXA I ENGY DEMANEN AJUDA PER ALS REFUGIATS SAHRAUÍS
 
Dues alumnes sahrauís de l'IES Felanitx han engegat una campanya d'ajut a causa de recents inundacions que ha patit el camp de refugiats en què es troben les seves famílies.
N'Aicha Oualad de 1r de Batxillerat A ha organitzat entre el professorat i l'alumnat una recollida de roba destinada a alleugerir les mancances que s'han derivat de la catàstrofe.
N'Engy Yeslem Nagem del Cicle de grau mitjà d'Administratiu demana una aportació econòmica destinada sobretot a la seva família que ha vist desaparèixer la seva casa. A continuació reproduïm la carta que ens ha fet arribar per si algú està interessat a col·laborar-hi. 


Sóc n'Engy Yeslem Nage, una jove sahrauí dels campaments de refugiats de Tinduf (Argèlia). Ja farà quasi nou anys que la família d'en Tòfol i n'Inés em van acollir a casa seva, a Santanyí, com una filla més i així donar-me l'oportunitat de poder seguir estudiant.
Cada estiu, amb el meu germà Omar, que també viu a Mallorca, anem als campaments a veure els germans i la nostra mare, que fa dos anys quedà viuda. L'ajudem amb tot el que podem. Amb el pas dels anys i molts d'esforços hem aconseguit aixecar una casa molt humil per a la nostra mare i els germans. Però les pluges torrencials que s'han produït al desert les passades setmanes han arrasat bona part de les haimes i casetes dels campaments. La nostra és una de les famílies més afectades: la casa era feta de fang i les parets no han aguantat, s'ha esbucat tot, s'han espenyat les plaques solars, la cuina de butà... Ho hem perdut tot.
El meu germà mallorquí Pep i jo pròximament anirem als campaments per acompanyar la meva família en aquests moments tan durs. Volem ajudar-los a construir una nova casa perquè puguin tornar a dormir davall un sostre.
Vos demanem la vostra col·laboració econòmica que, per molt petita que sigui, és vital i de gran ajuda per a la nostra família.
De tot cor, moltíssimes gràcies!
Santanyí, 4 de novembre de 2015

Número de compte: 2100 0094 16 0101465418

dijous, 5 de novembre de 2015

Alegria 1

 TRENQUEM LA RUTINA!

La rutina diària sortosament es veu interrompuda per petits detalls que poden ser moments, elements o persones que ens alegren la vida a l'institut. En volem reflectir una senzilla mostra fotogràfica representativa. Segons la marxa del curs l'anirem ampliant.

Les plantes i les flors del bany del professorat


La cara alegre de Miquel Crepí

El secretari Miquel Mayol quan ens diu: Ja et clic!!!

El quadre de guàrdies buit

La benvinguda de bon matí de na Marita

L'aula de convivència buida d'alumnes

L'enginy davant la manca de recursos

Els bons desitjos de 4t ESO C

Una classe aplicada

Viatjar almenys amb la imaginació

Les parets decorades pels nostres alumnes

El racó de lectura de la biblioteca

Els ponts i les vacances