dimecres, 29 de juny de 2016

Relleu

El Blog va ser l'herència de la revista No diguis dois. Va començar el curs 2012-2013 amb tres integrants, Francisca Artigues, Aina Maria Mestre i Francisca Nicolau. Érem inexpertes en qüestions informàtiques i tecnològiques i vàrem haver d'anar improvisant i aprenent-ne per configurar-lo.
L'evolució del Blog ha transformat la publicació disminuint-ne la participació de l'alumnat que ha estat substituïda per la immediatesa i la quantitat de la informació i de les imatges. Durant aquests quatre cursos s'han arribat a publicar un total de 217 entrades a més de les diverses informacions que contenen les vuit pàgines fixes.
 
Actualment el Blog és un testimoni extens i un document permanent de la vida diària del nostre centre i dels seus integrants.

I a partir d'ara, el Blog què serà?  Com sabeu hi ha un canvi de persones per diferents motius que segurament suposarà un canvi d'estil. Ens agradaria passar el relleu a qui en tengui il·lusió i ganes. Per a nosaltres, a part de la feina ha suposat un bon divertiment i una aproximació a la majoria d'integrants del centre.

Gràcies per totes les col·laboracions i per les visites que ha rebut.

Comiat Aina Mestre

Acab de complir 60 anys. No em pensava que això arribàs tan aviat. Se'm presenten barrejades la sensació de no haver aprofitat cada moment, la comprovació de la igualtat davant el pas del temps, la inevitable idea de "qui sap si hauria d'haver fet algunes coses d'una altra manera" ... i la jubilació!

Poc més de dos mesos és el que em queda per deixar de ser professora d'institut. Aquesta era la professió que, quan de joveneta m'ho demanaven, responia que volia ser.

Quin privilegi, idò, haver exercit durant 37 anys la feina que vaig triar quan en tenia 14 o 15. Just ara!


La meva vida laboral no ha estat gaire moguda geogràficament. He estat a tres instituts, sense comptar quinze dies al Politècnic mentre em presentava a les oposicions, que excepcionalment varen ser a l'octubre.

Els tres centres – IFP Francesc de Borja Moll de Palma, IFP Pere de Son Gall de Llucmajor i IES Felanitx- s'han anat succeint paral·lelament als canvis personals i familiars.


Resulta curiós que la meva estada en aquests centres ha coincidit amb el seu bateig: vaig inaugurar l'institut F.B.Moll amb la presència de l'il·lustre lingüista homenatjat; vaig assistir al bateig del centre de Llucmajor que es va veure envoltat de tota una sèrie d'activitats per donar a conèixer el personatge Pere de Son Gall, l'inventor de l'autogiroavió, i vaig viure el canvi de nom de l'institut Felanitx, abans Mare de Déu de Sant Salvador, no gens absent de polèmica.


Els meus inicis laborals coincideixen també més o menys amb el començament de la democràcia i per tant amb el principi d'una abusiva alternança de lleis d'educació : LOEC, LODE, LOGCE, LOPEG, LOCE, LOE, i encara hauré estat a temps a tastar la LOMCE.


Dels 23 als 27 anys, la meva estrena a l'IES F. Borja Moll, totalment novella, va suposar la iniciació en tots els aspectes que al llarg dels anys han estat l'eix de la meva feina: el contacte enriquidor amb adolescents, la relació amb moltes persones que no hauria conegut mai, el començament d'amistats que ho seran per a tota la vida i la dedicació a una tasca privilegiada: la llengua catalana i la literatura. Privilegiada perquè el seu impartiment no només és una feina sinó una manera de pensar, una ideologia i un sentiment de país molt real.


Durant els primers quatre anys, amb un horari que ara em pareixeria demencial – matí, horabaixa i vespre- i que, per altra banda m'agradava molt- vaig tenir alumnes gairebé tan grans com jo i algun de major. Vaig començar sense saber imposar-me gens, no sabia ben bé què significava ser tutora, ni posar notes, ni prendre decisions... Les primeres classes eren molt especials per la falta d'experiència i de materials i sobretot perquè, tractant-se del primer curs en què la llengua catalana era obligatòria , es convertien en una lluita verbal per convèncer els alumnes que el mallorquí és català. Aquest aprenentatge va succeir al mateix temps que descobria una gran quantitat d'activitats "extraescolars" amb el professorat. Molts érem fadrins i sense cap compromís ni sentimental – no teníem parella- ni econòmic -no teníem hipoteques- ni familiar – vivíem a pisos amb companys. No puc distingir en aquests primers anys la gresca de l'escola.

Tot plegat un molt bon record.


Després d'aprovar les oposicions, als 27 anys i fins als 39, vaig formar part del Pere de Son Gall.

La meva maduració quant a responsabilitat es va haver d'accelerar perquè em vaig trobar amb un institut innovador que, per una part, s'acabava d'inscriure al grup de centres de l'estat en què es començava a aplicar l'anomenada REM i, a més, estrenava una forma de funcionament a través de comissions. Tot el professorat participava en alguna i les decisions es prenien en assemblea setmanal. Associi aquests anys a projectes interdisciplinars, viatges a Madrid, a València i a Menorca, visites a centres de Mallorca per explicar com funcionava la Reforma, coordinacions al CEP i molta relació amb professorat d'altres centres...i per altra banda a festes, actuacions, dinars, jocs de cartes, viatges de cotxe compartits, viatges d'estudi, excursions, acampades...sopars i molts d'amics.

Va ser durant aquests dotze anys que vaig passar de viure a Palma a viure al Port, de ser fadrina a ser casada, vaig tenir els meus dos fills, que varen anar a l'Escoleta Municipal Fada Morgana de Llucmajor i a través d'ells hi vaig fer bons amics per a sempre.



I de dos centres d'una cinquantena de professors, el 1995 vaig arribar a l'Institut de Felanitx, amb una població de més de mil persones, entre les quals retrobava amigues, companyes de pis, antics companys i coneguts del poble i feia noves coneixences de professorat i d'alumnes que també veuria dins la meva vida diària. Durant vint-i-un anys, s'ha arribat a convertir en una segona casa, sobretot el departament que anomenam de vegades "ca nostra". La relació de canvis de directiva, de lleis, d'experimentacions són innombrables. Em ve de gust reviure, una barreja desordenada de mots que consider especials: canvi de nom del centre, projecte lingüístic, Revista No Diguis Dois, aniversari del centre, PALIC, grups flexibles, Mural Barceló, Biblioteca Nadal Batle, aula matèria, homenatges a poetes, reformes del centre, carril bici, vagues, retallades, manifestacions, visita de Matas, correllengües, concerts, foguerons, Blog No diguis dois¨... Tot plegat un bolic de records per dur-me'n.



I no podria haver tengut un acabament millor que treballar el darrer any amb el plaer de veure el canvi de govern, de creure en la possibilitat de recuperar tot allò que quatre anys nefasts han estat a punt de fer desaparèixer i de constatar la importància que va demostrar tenir la comunitat educativa en la societat mallorquina. Per res del món donaria totes les emocions que vàrem viure durant aquest darrer període.


La pèrdua de tot aquest enfilall de vivències i de la feina diària de classe, moltes vegades cansada i desagraïda, però moltes més agradable i emocionant, és el que em provoca més enyorança ja des d'ara. Naturalment que m'enyoraré un poc de tot, m'enyoraré sobretot del meu departament i m'enyoraré especialment del "trio" que hem format amb na Francisca Nicolau i na Maria Andreu, que ha ajudat a fer-me més familiar el treball a l'institut. Crec, finalment, que partiré sense estar-ne especialment cansada ni avorrida. Crec que encara hi podria esser un poc més, però per això és que me'n vull anar: sense ni un dia d'amargura. I com que en lloc de deixar-ho tot, tenc la sensació que tot ve amb mi, ho agraesc a tots i a tot.



Moltes gràcies i fins un altre dia!





Juny de 2016

Jubilacions


 ADÉU A MARIA ANDREU I AINA MARIA MESTRE


El claustre de final de curs de dia 29 de juny va acabar amb la referència per part del director a la jubilació de les dues professores del departament de català, Maria Andreu i Aina Maria Mestre que han estat al nostre centre 23 i 21 anys respectivament i els va lliurar un obsequi de part de tots els companys de feina.

Ambdues varen expressar la satisfacció d'haver compartit tots aquests anys al centre i varen donar als components del claustre un detall i un escrit en forma de glosa que us deixam a continuació.


Hem anat molts d'anys a escola,
i és hora de descansar.
Han estat dies d'aprendre
i qualque pic d'ensenyar.
No ens han mancat emocions,
hem rigut, també hem plorat.

La nostra feina diària
ha estat ben peculiar,
hem dedicat els esforços
a una causa important:
és més que llegir i escriure
pensar i viure en català.

A l'hora de l'equipatge
ens cal un bagul ben gran:
no hi han de tenir lloc llibres
ni d'altres materials,
els records de tots vosaltres
i de fets especials
és el que volem portar-nos
per no oblidar-nos mai
de l'institut que, de nines,
vàrem ajudar a estrenar
i que avui, també plegades,
ara ens veu acomiadar.


Maria i Aina

Des del Blog els desitjam una bona nova etapa. Enhorabona, nines!!!

dilluns, 27 de juny de 2016

Acampada a Son Amer




La darrera setmana de classe els alumnes de 1r ESO A i E i els de 2n d'ESO C, que havien guanyat el concurs de decoració d'aula al final del primer trimestre, pogueren gaudir del premi que va consistir en una estada durant dos dies al refugi de Son Amer.


Anaren acompanyats de les seves tutores, Elena Montero, Carmen Moyano i Bàrbera Oliver. 

 
Varen poder banyar-se a a la piscina i realitzat jocs i activitats diversos.

El refugi, propietat del Consell de Mallorca des del 1999, és ubicat al cim d’un pujolet, a 545 metres, altitud que li confereix una posició privilegiada sobre la vall de Lluc i amb una gran perspectiva de les muntanyes que l’envolten. 
En el conjunt de Son Amer hi ha les cases del pagès i, a la part posterior, la casa dels senyors, de més volum i de construcció més recent. Aquestes edificacions es completaren amb un seguit de dependències auxiliars, com la bugaderia, el forn, les cotxeres, els colomers, etc., d’entre les quals destaquen el jardí i el mirador. (Consell de Mallorca.net)
 

dijous, 23 de juny de 2016

Excursions final de curs


Es Carbó (Internet)

Dimecres dia 22 de juny  l'institut va anar d'excursió.
L'alumnat de 1r i 4t d'ESO i 1r de Batxillerat varen anar a la platja del Carbó acompanyats de Margalida Vidal, Francisca Artigues, Joan Mesquida, Pere Coves, Pere Miquel Obrador i Maria Antònia Bonet. Per altra part, l'alumnat de 2n i 3r d'ESO varen anar a la platja de Mondragó acompanyats de Antoni Capó, Salvador Pinya, Pere Grimalt, Jeroni Mas, Bàbera Oliver, Catalina Rigo, Julia Sanchís, Joan Tugores, Miquel Julià i Antoni Rosselló.

Mondragó (Foto de Toni Rosselló)

Concert solidari 2016






El tradicional concert organitzat per la comissió de solidaritat  va tornar a  posar fi a la darrera jornada lectiva del curs. Els beneficis del concert anaven destinats a Aldees infantils. La veritat és que una part de l'alumnat no s'hi va sentir convocada i és una llàstima perquè, a més de ser un acte solidari,  va ser  una molt bona ocasió de gaudir de l'art musical que un bon grup dels nostres alumnes posseeixen. De totes maneres una bona representació d'alumnes sobretot d'ESO i molts de professors hi participaren molt  animats i implicats.



La professora del departament de català i de taller de teatre, Bàrbera Oliver, va ser-ne la presentadora. Introduí l'acte recitant i interpretant, amb grans dots, el poema STALKER de l'escriptor  menorquí Ponç Pons sobre la figura del professor. El dedicà a les dues professores del seu departament, Maria Andreu i Aina Mestre,  que estan a punt de jubilar-se.


El poema enllaçà amb la representació d'un esquetx a càrrec de dues alumnes que interpretaren els papers de dues professores,  una tradicional i l'altra moderna. Serví per donar pas al concert solidari que comptà amb la presència de tres grups musicals i un espectacle de dansa individual. No hi mancaren tampoc les dedicacions a les professores esmentades.







El concert acabà amb l'actuació d'un bon grup de professors que cantaren dues cançons "especials" i comptà amb el lluïment del talent artístic d'alguns d'ells.








 



Graduació 4t ESO



Dimarts dia 21 de juny els alumnes de 4t juntament amb els tutors i les tutores varen celebrar la seva graduació a l'aula d'audiovisuals del centre. Els mateixos alumnes havien engalanat el passadís i la tarima  amb una estora vermella, estil Hollywood, per on varen passar a rebre el diploma que el director i el tutor o la tutora els varen lliurar.

La festa va començar amb un parlament del director Pere Coves que va referir-se al canvi d'etapa, al plaer d'haver-los tengut com a alumnes del centre i a la seva també nova etapa en què traspassarà el càrrec de la direcció a l'actual cap d'Estudis Maria Barceló. 
Després de felicitar-los va cedir la tarima al representants de  cada un dels grups que també varen fer un parlament i la presentació d'un vídeo de comiat. 

Un moment especial va ser quan el grup que ha tengut la professora Maria Andreu com a tutora la feren pujar  i li cantaren una cançó per expressar-li l'afecte davant la seva propera jubilació.

Després de la desfilada per rebre el diploma, els alumnes i els tutors i les tutores  es reuniren al hall per fer una berenada tots plegats.


Des del blog els desitjam una molt bona nova etapa sigui on sigui que es trobin.

Enhorabona a tots i a totes!

dimecres, 15 de juny de 2016

Projectes 1r ESO





Durant el curs 15-16 els alumnes de primer d'ESO han dedicat una hora setmanal a l'elaboració de projectes, una nova metodologia que progressivament es va incorporant a molts de centres.
Els professors encarregats de dur-los a terme han estat Margalida Vidal i Maria Rigo (A, B, C), Catalina Valens i Francisca Artigues (D, E, F, G).




EXPOSICIÓ

TREBALL PER PROJECTES

Divendres dia 10 de juny, a les 18:30h., els alumnes de 1r d'ESO varen inaugurar l'exposició dels treballs que havien anat fent al llarg de tot el curs a la classe de treball per projectes.

Treball per projectes és una nova manera d'enfocar la feina a l'aula. Es basa, principalment, que els alumnes trien un tema per estudiar, fan feina per equips i, a partir d'aquí, cerquen i organitzen informació, resolen problemes, creen... Tot, per arribar a crear un producte final que pot consistir en produccions diverses: una exposició, una pel·lícula, un contacontes... Els nostres alumnes de 1r, a partir de la idea inicial i comuna d'un viatge, varen decidir fer feina sobre anar al futur (1r A), anar de creuer (1r B), anar a l'Everest (1r C), anar a Nàrnia (1r D), anar a l'Univers (1r E), anar al Món Dolç (1r F) i anar a les Maldives (1r G).

Divendres, els alumnes, que havien enviat una invitació a totes les famílies, n'havien organitzat la recepció per tal que, a més de contemplar els productes que havien fet, poguessin entendre el procés que havien seguit. Així, varen presentar l'acte. A continuació, varen projectar un muntatge de fotografies en què es podia veure el procés d'elaboració dels treballs. Després, diferents grups d'alumnes varen presentar el treball concret que havia fet cada grup. Finalment, varen convidar les famílies a veure el curtmetratge que havia elaborat 1r D i, amb una batucada, varen iniciar el camí per tal que el públic pogués visitar els diferents estands que havien muntat a l'entrada del centre.

L'experiència va resultar molt enriquidora per als alumnes: varen poder veure com les seves feines veien la llum i el públic en gaudia i se n'admirava. Però també va ser molt enriquidora per als professors i les famílies, perquè varen poder veure el procés de creixement d'una experiència lligat, indestriablement, al procés de creixement dels alumnes.
                                                         Maria Rigo