CURS 2014-2015
La crida del bosc
Jack London
El
llibre escrit pel famós escriptor Jack London, La crida del
bosc, narra la història d'un ca (Buck) que és robat pel jardiner
mal pagat del jutge, i venut a un home que tenia molts altres cans.
Amb ell va veure neu per primera vegada, va fer amics i un enemic
(Spitz)... També hagué de treballar estirant trineus. Lentament
s'anà acostumant al fred clima d'Alaska, ja que venia de San
Francisco; les seves potes s'anaren acostumant a córrer 10 km. al
dia i també s'anaren posant més fortes.
Després
d'una gran brega amb el seu enemic Spitz, a vida o mort, en què ell
resultà guanyador, es convertí en líder de la manada. La baralla
va ser un dels primers símptomes de la crida salvatge del bosc.
Un
dia, els seus dos amos, François i Perrault, es perderen per la
muntanya, i Buck passà a ser el ca de dos homes inexperts. Ells li
exigien massa i li feien dur càrregues innecessàries. Quan un dels
dos homes estava a punt de maltractar-lo, fou salvat per un
llenyataire. Mentre vivia amb ell, Buck sentia algunes vegades la
crida del bosc, però sempre decidia quedar amb John el llenyataire,
perquè sentia que li devia fidelitat.
Després
de la mort de John Thorton, Buck sentí la crida del bosc,
un fort desig d'anar a viure allà, i ja sense amo, hi va anar. Al
bosc, és on es mostrarà que s'ha convertit en un veritable llop.
La
meva opinió:
El
llibre m'ha agradat molt, sobretot que el protagonista fos un ca, ja
que estic acostumada a llegir llibres on el personatge principal és
una persona. També m'ha agradat molt el final i la transformació
d'un ca ric que viu amb luxes, que després és robat i maltractat,
que ha d'estirar trineus i barallar-se amb cans fins arribar a
ser com un llop salvatge del bosc.
És
un llibre amb el qual he passat molt de gust de llegir i el recoman a
qualsevol persona a qui li agradi l'aventura.
Olivia Lund. 1r ESO D.
El mètode Grönholm
Jordi Galceran
He jugat amb els llops
Jordi Galceran
El mètode Grönholm és una excel·lent anàlisi de les societats actuals i un testimoni de la competitivitat i la degradació de les relacions personals i professionals com també de la importància dels valors morals.
Crec que el fet que l'obra i tota l'acció passi en un únic espai i en breu temps, amb els mateixos personatges al llarg de tota la trama, fa que es llegeixi ràpidament i sense dificultats.
Ens presenta, a més, temes que són d'actualitat i amb els quals tots ens sentim directament o indirectament identificats, com són les ànsies de poder i el que podem arribar a fer per aconseguir-lo, la mentida i la solidaritat en contra de la lleialtat i l'empatia, les aparences...
A través de quatre personatges diferents i que corresponen tots a prototipus de persones que trobam avui en dia, comprovam com tots es veuen temptats a creuar els límits de la moralitat i, fins i tot en certs moments, diria que els de l'orgull propi per tal d'aconseguir una feina, doblers i prestigi.
I és que seríem capaços d'abandonar un familiar nostre a les portes de la mort només per seguir entrevistant-nos per un despatx i una plaça amb lletres daurades? Crec que el que planteja Galceran és la importància que donam avui en dia a les coses materials i què estam disposats a fer i a renunciar per aconseguir-les.
És curiós també el personatge de Ferran Augé, candidat al treball que és físicament un home atractiu i imposant, un triomfador, però amb una compassió quasi nul·la que no demostra sensibilitat ni debilitat però que a la fi descobrim que aquest home prepotent que al llarg de l'entrevista no ha fet més que menysprear les situacions dels altres i els seus actes, és en realitat el veritable protagonista de les desgràcies que els altres candidats escenifiquen per posar-lo a prova.
M'ha agradat el llibre per l'humor, de vegades fàcil amb un llenguatge vulgar, però altres més irònic i recercat, quasi en to sarcàstic.
Em qued amb una frase del llibre: "No busquem un bon home que sembli un fill de puta; el que necessitem és un fill de puta que sembli un bon home", que per a mi resumeix la importància de les aparences i, sobretot, la poca humanitat que trobam en certs sectors actualment.
Inés Obrador Lafargue. 2n Batxillerat D
He jugat amb els llops
Gabriel
Janer Manila
Gabriel
Janer Manila escriptor mallorquí, nascut a Algaida, el dia de tots
sants el 1940. És un escriptor que conrea quasi tots el gèneres
literaris, i és conegut pel seu domini del català. El
2009
va guayar el Premi
Joaquim Ruyra per
He jugat amb els llops.
HE
JUGAT AMB ELS LLOPS
He
jugat amb els llops, és una novel·la basada en fets reals. La novel·la està
formada per 16 capítols. És una història creixent, des que en
Marcos és abandonat pels seus pares, fins als primers contactes que
té amb la societat després de molt anys.
Podem
situar aquesta història durant la postguerra, en què es donaven
circumstàncies extremes com la venda d'un fill, la fam i la
pobresa.
“Mai
no he estat un llop. Ni ho he estat, ni ho sóc ara malgrat vaig
conviure amb els llops. No sé si vàrem arribar a esser amics. A
vegades m'hauria agradat esser un llop, o potser formar part del seu
clan”
En
aquest paràgraf, del primer capítol, ens diu que malgrat haver
conviscut amb els llops, gran part de la seva vida, no es va sentir
mai realment integrat dins el seu clan i que mai no va perdre la
seva essència humana.
Un
recurs molt emprat, durant tot el llibre, és l'ús d'onomatopeies,
per expressar el so dels animals del seu entorn.
Durant l'evolució del llibre, també veim com evolucionen la manera
de pensar del protagonista i la manera d'obtenir els recursos
necessaris per viure tot sol.
La
història està basada única i exclusivament a partir de les
vivències d'un home de carn i os.
És
un llibre que m'ha agradat molt, pel seu esperit aventurer, i el
recomano.
4t
ESO B
MÀRMARA
Maria de la Pau Janer
Maria de la Pau Janer
Abans de llegir el llibre no sabia què hi trobaria per això les meves expectatives no eren molt elevades, Pensava que seria una versió mallorquina de La Bella i la Bèstia romanticona i empalagosa, però anava ben errada.
Primerament m'ha agradat la manera d'escriure de Janer (no havia llegit res seu abans), la meticulositat i realitat amb què descriu els paisatges, els sentiments, els debats interns dels personatges o fins i tot les joies fetes per l'orfrbre, que endinsen el lector dins la realitat virtual.
També he apreciat molt la relació amorosa entre els dos personatges, així com fan front als seus sentiments, quan s'obliden de la resta del món i quan se'n senten atrapats.
La visió històrica del llibre pel que fa al tractament dels jueus a la nostra illa també és un aspecte que he trobat força interessant, descrit en els records de la família del protagonista.
Per acabar, també m'ha parescut molt bonica la relació fraternal entre la protagonista i el seu germà, relació pura i incondicional que m'ha emocionat, segurament pel fet que m'ha transportat a la seva situació i n'he fet una comparació amb la de la meva germana i jo.
És una novel·la fresca i fàcil de llegir, amb aires de la terra que la fan especial.
Inés Obrador Lafargue. 2n Batxillerat D
QUIN
DIA TAN BÈSTIA
Mary
Rodgers.
El
llibre Quin dia tan bèstia de Mary Rodgers tracta d'una
adolescent (Annabel Andrews), que el dia següent d'una discussió
amb la seva mare, es desperta al cos d'ella, i la mare al cos de
l'Annabel.
Amb
el canvi de cossos, passen moltes aventures: Annabel s'adona de la
dolçor del seu germà, té una discussió greu amb la dona de fer
net, pel seu germà, etc...
Tot
acaba què l'Annabel en el cos de la seva mare plora deseperadament
i suplica canviar-se de cos, perquè s'adona que ser mare és molt
difícil i una gran responsabilitat.
Després
de tornar als propis cossos, ella canvia, cap a bé, en moltes coses.
La
veritat, és que aquest llibre m'ha agradat molt, i, a més, ha
estat súperdivertit. La lliçó que dóna, també és bona. Si li
hagués de posar nota, de l'u al deu, seria un 9,5.
EL
RECOMAN!!!
Olivia Lund Pinya 1r ESO D
De la mateixa autora podeu trobar en català aquestes altres dues obres: Un estoig capgirat i La tele boja.
CURS 2013-2014
ALOMA DE MERCÈ RODOREDA
Alguns alumnes de 4t d'ESO reflexionen sobre el personatge d'Aloma.
Aquesta novel·la tracta molts de temes
que apareixen a la vida real, com la mort del germà d'Aloma.
Conèixer el seu suïcidi m'ha afectat molt perquè perdre un germà
deu ser molt dur per a una persona. Aloma, una nina sense pares i que
viu amb el germà i la cunyada, és una nina trista que no té
llibertat i no es troba bé amb ella mateixa; és molt trist saber
que en realitat això també existeix. Quan arriba en Robert a la
seva vida, se n'enamora i és una mica d'alegria que entra en la
història encara que tanmateix al final torna a desaparèixer.
------------------
La novel·la m'ha fet tenir sensacions
sobre diferents aspectes. He entès que no és important l'edat que
tengui l'altre quan s'està enamorat; m'he temut que en una història
d'amor hi pot haver passió en un moment concret i després no tornar
a parlar-se; també he descobert que no sempre hi ha remeis per
salvar la vida quan l'únic cami és la mort ... Són temes que
passen a la vida real.
-------------------
Aloma va passar moments molt durs,
primer per la mort de Daniel i després per la de Dani, que la va
afectar especialment perquè l'estimava molt, estava acostumada als
seus renous. La mort és molt difícil d'oblidar. A pics veig la meva
mare plorant quan rocorda la meva germana. La mort seria més fàcil
de superar si la persona que ha mort no hagués patit abans de morir.
Aloma ha viscut un amor breu però
apassionat, Robert i Aloma estaven molt enamorats. Hauria estat
millor si Aloma li hagués dit que esperava una criatura i així
Robert hauria quedat. No m'ha agradat el final perquè Aloma està
trista contemplant la casa on havia viscut la seva infància.
--------------------
Hi ha uns quants temes amb els quals em
sent identificada i que han passat a quasi tothom a la vida real,
com per exemple el de la mort d'un familiar o el d'un amor que no
acaba bé. La tristesa és l'aspecte amb què em sent més
identificada personalment. La tristesa a causa d'una amistat que ha
marxat molt lluny i que no he tornat a veure. Encara que sigui jove,
ja he passat situacions d'aquestes que ningú desitja.
---------------------
N'Aloma és una adolescent bastant bonica, prima i no gaire alta. Té els cabells llargs i negres. Li agrada molt llegir novel·les romàntiques i li cau bé molt poca gent. Té molt poca autoestima i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a un altre contínuament: passa d'estar molt contenta a estar trista i plorar. No li agrada el món en què viu perquè li pareix gris i trist i per això vol fugir-ne. Cada vegada se sent més presonera i dominada per la pena i l'angoixa.
---------------------
N'Aloma és una adolescent bastant bonica, prima i no gaire alta. Té els cabells llargs i negres. Li agrada molt llegir novel·les romàntiques i li cau bé molt poca gent. Té molt poca autoestima i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a un altre contínuament: passa d'estar molt contenta a estar trista i plorar. No li agrada el món en què viu perquè li pareix gris i trist i per això vol fugir-ne. Cada vegada se sent més presonera i dominada per la pena i l'angoixa.
Lea Maria Colleé
Ramón Hinarejos
Siham Errahaoui
Maria Antònia Fiol
Alberto Hoyas Martín
Alberto Hoyas Martín
4t ESO D
LA PLAÇA DEL DIAMANT
DE MERCÈ RODOREDA
Durant el darrer mes, els alumnes de segon de batxillerat hem llegit La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Aquesta lectura obligatòria no ha estat avaluada amb la típica prova. Les professores de català varen dividir la novel·la en quatre parts i redactaren una sèrie de preguntes concretes per a cada part. Cada setmana havíem de dur respostes les preguntes d'una part, les corregíem i comentàvem.
Sobre la novel·la hi ha hagut un gran nombre d'opinions: hi ha qui no li ha agradat, qui ni sí ni no, qui a trossos, qui sí i força... Però em fa la sensació que aquestes opinions quedaven al passadís i mai no acabaven d'entrar a classe. És a dir, quan comentàvem la novel·la molta gent participava i hi deia la seva. Parlava qui li encanta l'obra de Rodoreda i qui ha detestat els coloms amb totes les seves forces. Crec que mai no havíem treballat tan bé una lectura obligatòria. Alguns diran que això no és cert perquè respondre les preguntes mentre es llegia es feia pesat i jo (i crec que la majoria) hi estic d'acord. Però si imaginam què hauria passat si haguéssim llegit aquesta novel·la a casa i tal dia n'haguéssim fet una prova, crec que ens n'adonam de quants comentaris interessants hauríem perdut pel camí. A més, el fet de ser una novel·la molt simbòlica i introspectiva complica la lectura i haguessin quedat símbols i fragments importants sense entendre. Per tant, la feina es va fer una mica dura, però crec que l'anàlisi que hem fet entre tots a classe ha compensat els caps de setmana de lectura intensa (o les setmanes si algú s'ho agafava més amb calma). Crec que d'allò que més hem gaudit tots és que cap opinió no era exclosa i que totes les interpretacions que hem proposat han esdevingut possibles.
En conclusió, crec que aquest treball de La Plaça del Diamant ha funcionat força bé o almenys molt millor que l'examen de quatre preguntes que sentencia amb rapidesa si has llegit la novel·la o no. De totes maneres, cal dir que crec molt necessari un canvi de com es treballa la lectura a l'escola o a l'institut. Per sort, sembla que enguany ens hem acostat una mica a la solució ideal que ningú no sembla trobar. El canvi és necessari perquè ningú no és lector perquè els seus pares li posessin un llibre al davant i li diguessin: “va, llegeix! Tal dia te'n farem unes preguntes.” Sinó que algú llegeix per tot el contrari: hi ha prestatgeries plenes de llibres a casa seva, els seus pares llegien i, sobretot, mai ningú no li va dir que llegís.
CATERINA FIOL RIGO 2n BATXILLERAT B
Al- Rhazes, el metge de la talaia
d' Antoni Oliver Ensenyat
Aquesta història narra la vida d'un mallorquí que és capturat pels pirates corsaris i és portat cap a Alger. Allà és venut a un metge, que li ensenya tot sobre la medicina i la religió musulmana. Quan el seu mestre mor, ell segueix endavant amb la seva feina, quan de sobte un dia se li presenta l'oportunitat d'anar a acabar els estudis a Istambul. Dins el vaixell coneix una al·lota mallorquina i junts fan un llarg viatge. Al final retorna a Mallorca i descobreix alguns assumptes que li havien quedat pendents.
Aquesta novel·la és una narració històrica, perquè ens narra una història del passat. Però també és romàntica perquè en Marc, el protagosnista, s'enamora de Na Margalida i els dos viuen una bonica història.
En aquesta narració hi apareixen bastants temes, però el principal és la pèrdua de l'origen d'en Marc. També hi trobam el tema històric en la pirateria, l'esclavitud, el comerç i la situació geogràfica. Hi apareixen també els temes de l'amor, dels viatges, de l'amistat, de la medicina i dels contrast de races.
El que té d'especial aquest llibre és que al principi, el protagonista ja és major i a causa d'un anell conta tota la seva història al seu ajudant de medicina.
Aquest llibre m'ha agradat molt perquè he pogut veure com un al·lot petit, sobreviu de tal manera que refà la seva vida i té una professió de bastant nivell.
M'ha agradat també perquè a l'hora de llegir-lo s'ha fet molt agradable i de cada cop volies llegir més i més. Trob que és una de les millors novel·les que he llegit.
Yolanda Garrido Gayà
2n ESO D
Estiu a Menorca
de Rafel
Vallbona
Estiu
a Menorca és una història que narra els fets d'un grup d'amics que,
per diferents causes, decideixen anar de viatge a l'illa però el
viatge no transcorre com esperaven.
És
un llibre entretengut ja que té molts temes com són l'aventura,
l'amor, l'amistat... Hi ha moments de tensió i d'intriga que fan la
història més interessant i que no et puguis aturar de llegir.
Potser ara no però, crec que d'aquí a uns parell d'anys, m'hi
podré sentir molt identificada quan, per exemple, dugui una vida
molt rutinària, com una de les protagonistes, o bé quan no sàpiga
el que triar per al meu futur, com un altre dels protagonistes. 
M'ha
agradat, a més, perquè tot succeeix en una illa propera i
coneguda, l'illa de Menorca, i això fa la història i els fets més
propers i coneguts. És un llibre curt, senzill i fàcil de llegir;
jo personalment no som molt llegidora però reconec que aquest llibre
m'ha agradat molt i que amb un dia el vaig tenir llegit, cosa que no
em passa sovint. Recoman la lectura d'aquestes aventures i esper que
els lectors gaudeixin del llibre.
Maria Uguet Roig
2n ESO D
Mecanoscrit
del segon origen
de Manuel de Pedrolo
En
principi no m' agradava tant com altres llibres que havia llegit
però ben aviat el vaig trobar interessant i entretingut perquè
m'ha agradat la història de n'Alba i en Dídac que han sobreviscut a
una catàstrofe i que han hagut de superar tot tipus d'obstacles per
sobreviure.
El
que m' ha agradat més ha estat la part en què els extraterrestres
ataquen la Terra i en Dídac i n'Alba es queden sols al món i
s'enginyen per sobreviure .
El
que menys m'ha agradat ha estat el nus de la història ja que m' ha
semblat un poc avorrit perquè no hi havia molta acció.
El
que més m'ha sorprès ha estat l'estructura del llibre ja que tots
els cinc capítols comencen igual “L'Alba una noia de...”. Una
altra cosa que m'ha sorprès ha estat que tots els paràgrafs
comencen igual i estan numerats.
El
que és d'admirar és la valentia i la força de n'Alba i sobretot
el fet de mantenir la calma en casos molt extrems.
A
l'estiu han de cercar aliments per a l'hivern (en una de les
excursions es troben gallines que pondran ous) i intenten sobreviure
en aquest món un poc com els homes primitius que primer
recol·lectaven i que després sembraven (de fet l'hort de l'Alba no
produeix perquè els insectes i els ocells s'ho mengen tot) a més
han d'assegurar la continuació de la vida humana i per això tenen
un fill (Marc) i després en Dídac mor i l' Alba té fills amb en
Marc.
Una
de les coses interessants de la lectura és que fa pensar
sobre temes com: el racisme (ja que tiren a l'aigua el Dídac
perquè és negre), l'amor, l'aventura de fer-se grans, la
supervivència...
M'ha
picat la curiositat els noms dels protagonistes Alba, alba és
el començament del dia. Dídac ve de didàctica d'aprendre,
precisament els protagonistes han d'aprendre a viure tots sols i a
descobrir moltes coses (el Dídac es queda sorprès quan arriben al
mar perquè no l'havia vist mai).
Per
altra part, una cosa que m'ha cridat l'atenció és que l'Alba
llegeix els llibres que troba a la farmàcia sobre Medicina,
farmàcia, mecànica...; i això ens ensenya que sense
coneixements no podríem ser autònoms i sobreviure a qualsevol
dificultat.
I
per acabar, volia dir que és una novel·la de ficció però els fets
són ben realistes.
BERNAT MUNTANER BARCELÓ. 2n ESO C.
Mirall Trencat
Mercè
Rodoreda, una de les escriptores catalanes contemporànies més
importants, és l'autora de Mirall Trencat i d'altres obres
com, per exemple, La plaça del diamant o Aloma.
A
Mirall Trencat hi trobam la història de la família de Teresa
Valldaura, la història de la nissaga des d'ella fins als seus néts
i, fins i tot, hi apareixen els renéts. La protagonista, Teresa, es
casa i nosaltres anem coneixent la seva història des d'un poc abans
d'aquest i la de la seva família. La història té dues cares: el
que la família deixa que es vegi i els secrets dels quals el lector
n'és còmplice. Els secrets són allò més abundant en la família,
es filtren per les parets de la torre, la casa familiar que esdevé
un escenari molt important. La casa quasi té vida perquè sembla que
les parets noten tot allò que passa, però que queda amagat sota
l'estora. Tot allò que no està ben vist o que mai no hauria d'haver
passat és ignorat. La mort també rondarà la casa i hi portarà el
dolor, la desorientació dels personatges i necessitaran escapar,
cadascú a la seva manera. I algú que semblava poca cosa esdevindrà
protagonista i descobrirà secrets que s'havien portat a la tomba.
L'estil
de Rodoreda, com en les altres obres, és molt poètic i a l'obra hi
trobam nombrosos símbols: el mirall, la sang, el llorer, l'aigua,
l'heura, les rates, etc. Amb totes aquestes imatges i d'altres, es
dóna forma a la història. I també cal destacar els detalls
perfectament descrits i els personatges versemblants i mai ideals.
Caterina
Fiol Rigo
2n
Batx. B
Les veus del Pamano
de Jaume Cabré
Jaume
Cabré, nascut a Barcelona al 1947, és membre de l'Institut
d'Estudis Catalans, professor a la Universitat de Lleida i escriptor.
És autor de guions de televisió, cinema, teatre, relats i
novel·les, com Les veus del Pamano,
L'ombra de l'eunuc o
Jo confesso.
Tina
Bros, mestra, prepara una exposició sobre la història de les
escoles de la zona i visita la de Torena just abans que sigui
enderrocada. Allà hi troba uns quaderns dins una capsa de cigars.
Són més que uns papers vells, tacats i fets malbé: són una carta
de l'antic mestre, Oriol Fontelles, a la seva filla. Des d'aquell
moment, Tina descobreix la història tempestuosa d'aquell home i del
poble, durant la Guerra Civil i la dictadura de Franco, a través de
la llarga carta. A més d'aquests personatges, hi ha una tercera
protagonista: Elisenda Vilabrú. Una dona ambiciosa, rica i amb el
cor podrit que sembla saber tot el que va passar. Cabré desenvolupa
una història fascinant plena d'ambició, lluita, amor, mort, engany,
traïció... entre maquis i falangistes, esposos, amants, pares i
fills, veïns...
Els
salts temporals que fa l'autor en la narració permeten contar una
història que dura des de la Guerra Civil fins a l'actualitat sense
deixar res sense explicar. Al principi, aquests salts temporals
desconcerten, però si continues llegint captiven el lector. La
història l'atrapa i no pot evitar estimar els personatges per algun
motiu (fins i tot, pot arribar a sentir compassió per la cruel
Elisenda).
Caterina
Fiol Rigo
2n
Batx. B
CURS 2012-2013
L'ombra de l'eunuc
de Jaume Cabré
 |
| Jaume Cabré |
Des d'un principi aquesta obra en introdueix dins la ment d'en Miquel i del seu oncle Maurici, i els dos ens expliquen les històries i vivències des del seu propi punt de vista. Miquel ens conta les seves experiències contra el franquisme, els seus amors, les seves preocupacions, etc i l'oncle Maurici, un personatge sensible i decebut, també ens explica les seves vivències en la família Gensana (les sis grans decepcions durant la seva vida).
Amb la lectura d'aquest llibre podem observar fàcilment que l'autor posseeix un gran domini del llenguatge, ja que la narració no segueix un ordre cronològic sinó que utilitza un estil no lineal, també inclou una certa ironia en els diàlegs dels personatges que permet que la lectura no perdi la frescor. Una altra característica és que encara que l'autor no ens hagi fet una descripció detallada del físic dels personatges quan acabam el llibre sembla que els coneguéssim, ja que el que sí que descriu són els pensaments de cadascun i també ens mostra diferents arbres geneològics de la família Gensana, per així poder entendre millor tota la història. Finalment podem observar la utilització d'alguns conceptes musicals, ja que alguns dels personatges es troben fortament units a aquesta disciplina (l'oncle Maurici, en Miquel i la Teresa Planella), i els utilitza per a seguir la història segons l'ànim dels personatges. Aquesta és una obra que ens introdueix dins el record, evocant les ombres d'allò que podia haver estat i no fou.
Finalment la meva opinió sobre aquest llibre és que potser al principi és una mica mal d'entendre, però després quan ja has agafat el fil t'introdueix dins una història increïble, que explica els fets, els sentiments i les passions dels personatges.
Maria Servera Monserrat. 1 Batx. D
 |
| Mary Rodgers |
Quin dia tan bèstia
de Mary Rodgers
Quin dia tan bèstia, de Mary Rodgers, és un llibre escrit per a al·lots i al·lotes de la nostra edat. Ho és pel seu contingut, és a dir, per les idees tan boges que hi intervenen, per les emocions...
 |
| Portada de la novel·la |
Aquest llibre tracta d’una nina que un capvespre es va barallar amb la seva mare i al matí quan es va despertar, no us ho podeu creure, ella s’havia convertit en la seva mare i la seva mare en ella. I clar, ella havia de fer les feines que feia la mare i de sobte li varen començar a venir problemes amb la rentadora, amb la senyora de la neteja... També va tenir unes quantes complicacions amb la seva filla, és a dir amb ella mateixa, a causa del seu comportament a l’escola. Fins i tot va tenir un embolic amb el seu fill i amb el seu home.
A mi el que més m’ha agradat ha estat el comportament d'Anabel sent la seva pròpia mare.
Jo recoman aquest llibre perquè és molt interessant i divertit i el més emocionant és que no podeu aturar-vos de llegir-lo.
Yolanda Garrido Gayà 1r ESO D
Ets galàctica, Carlota
de Gemma Lienas
de Gemma Lienas
Ets galàctica, Carlota de Gemma Lienas, és un llibre escrit especialment per a nins i nines de la nostra edat perquè les idees i les emocions que inclou són les mateixes que crec que sentiríem si ens passassin aquestes aventures.
Aquest llibre tracta de la història d'una nina que un dia veu com passa un robatori. Llavors ella i els seus amics volen ajudar el jove a qui han robat. Mentrestant, a casa seva intenta superar que els seus pares estiguin separats i ajuda el seu germà a tenir èxit amb les noies.
 |
| Gemma Lienas |
A mi particularment el que més m'ha agradat han estat els fets que ocorrien al seu germà petit perquè em recordaven el meu germà. Jo recoman aquest llibre perquè és molt divertit, interessant i emocionant i perquè no podreu aturar-vos de llegir-lo.
Maria Uguet Roig 1r ESO D
Cròniques de la veritat oculta
de Pere Calders
de Pere Calders
Cròniques de la veritat oculta és un llibre que val la pena llegir ja que el recull de contes que presenta és fascinant i molt entretingut.
Totes les històries de Calders et faran trobar en un estat d'intriga constant ja que la majoria dels contes tenen un caràcter misteriós però còmic al mateix temps. I les trames estan molt ben narrades, fins al punt que se't posaran els pèls de punta en algunes situacions.
 |
| Pere Calders |
En conclusió, Cròniques de la veritat oculta és un llibre que recoman llegir perquè els relats breus que presenta són perfectes per llegir quan esperes a la consulta del metge o simplement quan vols desconnectar una mica.
Aina Fontanet Nicolau 1r Batxillerat D
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada